dimarts, 7 de desembre de 2010

Els socialistes catalans i la bactèria del llac Mono


La notícia gairebé ha passat per desapercebuda, els profans només la hem pogut veure a algunes pàgines de ciència dels diaris, però una troballa científica de gran magnitud ha estat destapada: un grup d’investigadors ha descobert que una bactèria que viu al llac Mono, a Califòrnia, pot substituir un dels sis bioelements necessaris per viure, el fòsfor, per l’arsènic.

Si he entès i comprès el que he llegit -i en temes científics a vegades em resulta força difícil- m’he assabentat que fins ara es creia que perquè existeixi vida són necessaris i imprescindibles sis ingredients: carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, sofre, i fòsfor. El fet que es demostri, ni que sigui en el laboratori i en una simple placa Petri, que és possible la vida sense un dels sis bioelements i que aquest sigui substituït per un de considerat molt verinós, motiva el replantejament per part dels científics sobre la possibilitat d’altres vides -no com les que coneixem fins ara- a altres planetes o fins i tot al nostre. La troballa hauria de significar una revolució pels científics, en la manera que plantegen les coses. El descobriment obre nous camins, noves formes, noves opcions, nous escenaris.

Doncs llegint les informacions sobre la bactèria del llac Mono se’m va ocórrer una versemblança amb la situació que viuen, vivim, els socialistes catalans. M’explico.

Arran dels pèssims resultats electorals a les darreres eleccions autonòmiques s’ha obert un intens al voltant del futur del socialistes catalans. S’han alçat moltes veus -entre elles la meva- des de dins dels partit, però també des de fora, que opinen, reclamen, aporten o critiquen. Algunes, la majoria, amb bona intenció i amb la consciència que a Catalunya és necessària una força d’esquerres cohesionada i forta. Altres, la minoria, volen aprofitar l’ocasió per torpedinar la possible reacció socialista. La premsa va plena d’articles i opinions, els blocs de molts socialistes també. Iniciatives com la del Miquel Iceta que han obert la seva web a la participació són d’agrair. La proposta de congrés ha obert l’aixeta, ara tothom pot i ha d’opinar. En el debat democràtic tot es possible; ens repetirem, agafarem idees pròpies i dels altres, les desenvoluparem o les discutirem, algues propostes sortiran del calaix i altres seran novedoses. Entre totes i tots hem de construir, reconstruir, renovar, modificar, reformar, rehabilitar, refundar -podeu posar el verb que més us agradi- el PSC.

En la meva aventura d’opinador sobre el PSC deia en un anterior apunt, que calia que tornéssim al vell camí, als orígens del partit. Alguns no m’han interpretat bé, no vull tornar endarrere, el passat està bé on està, als llibres i a la memòria, però penso que per avançar cal tenir present tota la nostra història i treure’n lliçons. En Raimón Obiols ho reflexa molt millor que jo quan afirma: “Es pot dir que el PSC té futur si mira el passat, si mira la seva història i els valors que el van constituir, si mira les raons fonamentals de la seva existència”.

Mantinguem doncs les arrels. Però alhora penso que cal que mantinguem també, o recuperem, com diu en Vicenç Navarro un discurs clar i contundent, un discurs que implica enfrontament amb l’estructura de poder, un discurs d’ells i nosaltres.

Recordem a la bactèria i prenem exemple de la moral de seva història; el descobriment ens demostra que els experts - ni que siguin científics - s’equivoquen, que no hi ha veritats absolutes, que tot es pot revisar i revocar. I si això succeeix en el món de la ciència què no pot passar en el món de la política, on tothom som aprenents de bruixes o bruixots?

El primer món on vivim ha canviat, tot i que segueixen existint opressors i oprimits les coses no són iguals a fa trenta anys. Hi ha nous interessos, més comunicació, més llibertat. I malgrat això els socialistes no hem canviat, no ens hem amollat als nous temps. Els socialistes, no hem volgut buscar i tenir respostes a les noves preguntes que es fa la societat, ens ha fet por. Els socialistes, amb la nostra preocupació sovint malaltissa de gestionar el present, ens hem oblidat de preparar el futur. Hem defugit massa preguntes, no hem escoltat el que es viu fora dels nostres cercles. Ens hem ancorat en la gestió i això ens ha perdut.

Els socialistes catalans hem de fer com el que molts científics faran d’ençà l’aparició de la notícia de la bactèria, no donar res per fet, analitzar des d’altres òptiques. Cal que busquem nous camins, noves formes, noves opcions, nous escenaris.

Hem de parlar d’economia i de l’estat del benestar i el seu nou encaix en la societat actual des d’un punt de vista diferent al liberal imperant. Hem de donar respostes socials a la crisi, però també hem de parlar i donar respostes sobre el medi ambient, el laïcisme i les religions, l’animalisme, la cultura i les cultures, la llibertat, els drets a la xarxa, la igualtat real entre gèneres, el catalanisme, els drets col•lectius i individuals, les taxes per les transaccions internacionals, les immigracions i les emigracions, les nacions i els estats, la solidaritat internacional, els temps lliure i la conciliació...

Les i els socialistes som molt donats a l’autoreflexió. Això és sa, molt sa, com també és sa, necessari i imprescindible conèixer de primera mà el que opinen aquells que no escriuen, ni fan declaracions, Aquells i aquelles que des de la base del partit i d’una manera sorda i callada estan treballant a peu de carrer per un món millor. Elles i ells també tenen dret a ser escoltats i la millor manera d’escoltar-los i entendre’ls es compartir el treball del seu dia a dia. Oi que m’enteneu?

2 comentaris:

  1. Si, se te entiende perfectamente, el que diga que no te entiende es que no quiere entender. Nos hemos desviado de puntos esenciales del socialismo, de lo que pedimos los ciudadanos de a pie para votar PSC, pero al mismo tiempo han surgido nuevas afrontas que no estaban entonces y deben añadirse y tenerse en cuenta. Al PSC le ha faltado escuchar a sus bases militantes, que están más a pie de calle que los políticos sentados en sus despachos. NO ha habido diálogo con nosotros, solo consignas y ordenes. Muchos terminamos por no sentirnos escuchados y representados en muchos temas por nuestros políticos.
    El PSC ha incorporado demasiados nuevos valores, jovencitos/as, que sin experiencia alguna, han pretendido imitar, sin vergüenza, las políticas y consignas de la derecha en aras de no sé que pretendida recaptación de votos, que ha tenido el resultado inverso.
    El socialismo es el socialismo,sin modificaciones pero teniendo en cuenta las nuevas tecnológías y las nuevas concienciaciones hacia temas que hasta ahora no preocupaban a la gente.
    El socialismo no puede olvidar que es laico,y que separa iglesia de estado, aparcando las creencias, para acercarse a la ciencia. Es humanista, por lo tanto tiene en cuenta el sufrimiento de todos los seres vivos, incluyendo a los animales. Es progresista y ecologista, por lo tanto tiene en cuenta las energías renovables y el deterioro del medioambiente.
    Se ha fallado en muchas cosas que ha ahuyentado la izquierda que son y deben ser nuestros votantes. En las reuniones, asambleas y mítines no estaba presente la juventud, que no fueran las Juventudes del partido.

    ResponElimina
  2. Totalmente de acuerdo con lo que ha dicho Silvialamisma, solo le ha faltado añadir ke hay muchas mujeres feministas que no nos sentimos representadas por gentes que quieren legalizar la prostitución como si fuera un trabajo, en lugar de una cuestión que atenta contra los más elementales derechos de los seres humanos. Y sí el PSC debería reflexionar sobre los nuevos partidos surgidos a su izquierda que solo reflejan las inquietudes de mucha gente como son: la neutralidad de la Red, la aconfesionalidad de un Estado no hay ke favorecer a ninguna religión (y digo aconfesionalidad porke laicos y laicas es una definición de la iglesia católica de para akellas personas ke están en ella sin abrazar saceddocio o monjas), el ecologismo, la igualdad real no la politicamente correcta, etc...

    ResponElimina