El fet de començar a tenir una edat té els seus inconvenients i les seves avantatges. Per una banda es perd vista, agilitat, espontaneïtat i ,en general, totes les parts del cos ens pengen més. Però amb el pas dels anys també es guanya en experiència i en la possibilitat de veure i analitzar les situacions amb una certa perspectiva. Dic tot això a mode d’introductori de la meva particular anàlisi d’uns resultats electorals espectacularment nefastos pels socialistes de Catalunya, els meus.
Hi ha persones -algunes d’elles bones amistats- que es passen el dia entre estudis electorals, que analitzen fil per randa el que opina la població i ho intenten interpretar. Sovint aquest mateixos individus, emmirallats per altres cultures, intenten importar mètodes i sistemes que aquí tenen uns resultats molt dispars quan no negatius.
Personalment en política no m’han agradat mai el números, no hi crec. Sempre he pensat que les enquestes estan mal plantejades des d’un inici, que no responen a una realitat, que el que més aviat intenten és crear-la. Crec, i defenso, que és un greu problema que les persones que es dediquen a la política es basin en la demoscòpia per plantejar les seves propostes.
No es l’hora ni el lloc per fer una anàlisi exhaustiva de cada un del motius de la gran pèrdua de vots dels socialistes, tindrem temps i millors espais de debat per a fer-ho, però no puc deixar citar la que crec que n’és la principal raó. La cosa no rutlla quan una organització política avant posa, dia darrera dia, el pragmatisme enfront el principis. La cosa no rutlla quan es creu que la suma d’accions sectorials -ni que siguin bones- fan un tot. La cosa no rutlla quan es confonen desitjos amb realitats. En definitiva la cosa no rutlla quan es deixen al calaix els símbols d’identitat d’un partit.
Els i les socialistes hem pagat un preu ben alt per oblidar el que som, per intentar ser el que no som. Si retornem als orígens, als principis i els defensem amb convicció estic convençut que la ciutadania ens retornarà la seva confiança.
Em comentava una companya que el diumenge seria un dia trist, tenia raó. Perdre unes eleccions mai es agradable, i més si es perd per pallissa. Però crec que cal aprofitar els mals tràngols per aprendre dels errors. Hem de buscar l’aspecte positiu: la derrota ens ha de fer renéixer amb més força que mai.
Deia el poeta, en Jaume Sisa, “de les tristors en farem fum”. Nosaltres, dones i homes socialistes, també farem fum de la nostra tristor, un fum vermell. Un fum vermell, color de sang. Un fum vermell, color de la nostra bandera.
Hi ha persones -algunes d’elles bones amistats- que es passen el dia entre estudis electorals, que analitzen fil per randa el que opina la població i ho intenten interpretar. Sovint aquest mateixos individus, emmirallats per altres cultures, intenten importar mètodes i sistemes que aquí tenen uns resultats molt dispars quan no negatius.
Personalment en política no m’han agradat mai el números, no hi crec. Sempre he pensat que les enquestes estan mal plantejades des d’un inici, que no responen a una realitat, que el que més aviat intenten és crear-la. Crec, i defenso, que és un greu problema que les persones que es dediquen a la política es basin en la demoscòpia per plantejar les seves propostes.
No es l’hora ni el lloc per fer una anàlisi exhaustiva de cada un del motius de la gran pèrdua de vots dels socialistes, tindrem temps i millors espais de debat per a fer-ho, però no puc deixar citar la que crec que n’és la principal raó. La cosa no rutlla quan una organització política avant posa, dia darrera dia, el pragmatisme enfront el principis. La cosa no rutlla quan es creu que la suma d’accions sectorials -ni que siguin bones- fan un tot. La cosa no rutlla quan es confonen desitjos amb realitats. En definitiva la cosa no rutlla quan es deixen al calaix els símbols d’identitat d’un partit.
Els i les socialistes hem pagat un preu ben alt per oblidar el que som, per intentar ser el que no som. Si retornem als orígens, als principis i els defensem amb convicció estic convençut que la ciutadania ens retornarà la seva confiança.
Em comentava una companya que el diumenge seria un dia trist, tenia raó. Perdre unes eleccions mai es agradable, i més si es perd per pallissa. Però crec que cal aprofitar els mals tràngols per aprendre dels errors. Hem de buscar l’aspecte positiu: la derrota ens ha de fer renéixer amb més força que mai.
Deia el poeta, en Jaume Sisa, “de les tristors en farem fum”. Nosaltres, dones i homes socialistes, també farem fum de la nostra tristor, un fum vermell. Un fum vermell, color de sang. Un fum vermell, color de la nostra bandera.
Efectivament, Enric, el govern tripartit, positiu per la ciutadania, ens ha portat ha adoptar posicions alienes. com bé dius, hem de retornar als nostres orígens. Per sobre de tot sóm socialistes i aixó porta iimplícit i explícit una ideologia.
ResponEliminaBé Enric, veig amb el teu article insinuacions que jo ja fa temps denuncio. vallés
ResponEliminaL'has quadrat Enric! Fum vermell!
ResponEliminaAhí le has dado, en el centro, en el meollo del asunto. Estoy absoluta y completamente de acuerdo contigo. Hacer posibilismo a veces es tonto e inútil, pero ya hace demasiado tiempo que lo digo, demasiado y por desgracia no iba desencaminada, ahora ya no es una posibilidad, ahora es una realidad. Los signos de identidad no pueden obviarse en nombre de nada, y como me dijo un día mi hijo y le tuve que dar la razón, en demasiadas ocasiones los políticos renuncian a sus principios por un puñado de votos, pierden esos votos y encima los de los suyos y sin el orgullo de haber luchado por lo que creían.
ResponEliminaOstres, a aportar. Quina ficada de pota!
ResponEliminaHola Enric, ja han passat uns dies i ara amb el cap fred peró amb el cor encara calent vaig a comentar una cosa que ja se que fará mal, peró es el que penso.
ResponEliminaEl congrés de unificació socialista, al cual vaig assistir com a delegat, es va tancar en fals,les dues "animes" mai han deixat de existir en el si del nostre partit perque no es pot renunciar als origens de cada escú , es normal, peró en politica aixo no val.
Hem de ser valents i discutir en profunditat i el temps que calgui quina es la via per assolir una solució válida, definitiva i consecuent amb els nostres idearis comuns amb el PSOE, els actuals com hem vist no serveixen, s'han d'articular noves propostes pot ser amb gent nova, no com jo que crec que estic molt marcat i amb una orientació masa definida com per tindre el cap obert a propostes que pot ser no sigui capaç de asumir.
Pep Torres
Força d'acord, Enric.
ResponEliminaPerò crec que, malgrat s'hagi de tornar als valors clàssics, el discurs deuria de sonar nou i adaptat als temps. Sino continuarem sonant a anacronisme poc resolutiu.
També hauriem d'afrontar els temes que mai hem tancat adequadament, obviament.
http://andreuraya.wordpress.com/2010/11/29/la-percepcio-politica%E2%80%8F/