dimecres, 3 de novembre de 2010

Reflexions al voltant d’una bústia


La setmana passada uns operaris van repintar la bústia de la cantonada just al costat de la feina. La van deixar brillant i van posar els pertinents cartells d’ “acabat de pintar”. Estava tan brillant la “meva” bústia que vaig fer-li una foto de record.

Ha passat tot just una setmana i algun brètol ja hi ha deixat la seva marca, la seva empremta. Una pintada, una signatura sense cap valor artístic, ja l’embruta. Un pocavergonya -probablement molt orgullós del seu acte- ha malmès l’espai comú, el mobiliari urbà. De ben segur ha comés la seva acció amb nocturnitat, amagat, sense que el vegin, sense donar la cara. Segur que és conscient que el que fa no està bé, però alhora es creu amb la “llibertat” de fer-ho, de transgredir.

Per un moment i sense por d’equivocar-me gaire, imagino que els pares de l’infractor no saben de les seves activitats nocturnes, estic segur es queixen de la brutícia de la bústia, i que segurament culparan de la pintada a l’administració per manca de manteniment. Probablement el que no són conscients aquests pares és que molta de la responsabilitat també és seva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada