diumenge, 12 de setembre de 2010

Quan el que importa és el desgast de l’adversari...


D’aquí uns mesos la ciutadania de Barcelona es trobarà amb un repte important: l’elecció del govern de la ciutat. Per primera vegada, des de la transició, les enquestes donen com a possible guanyadora a la coalició de Convergència i Unió enfront a la candidatura socialista.

CiU està per sobre en les enquestes dels socialistes a Barcelona? Els que creuen en l’astrologia podrien dir que ha estat degut una estranya alineació de planetes, els religiosos dirien que són “els designis del Senyor”, però la realitat és una altra de molt més senzilla.

En democràcia la notícia, bona per uns i dolenta pels altres, no tindria res d’especial si no fos per la manera que s’ha arribat a aquesta situació. CiU i els seu candidat en Xavier Trias han jugat durant els darrers tres anys a desgastar a l’equip de govern municipal i en especial a l’alcalde Jordi Hereu. No poso en dubte la legitimitat d’aquesta conducta, crec que en democràcia tothom té el dret d’expressar-se com cregui més convenient dins la legalitat, el que no estic tan segur es que sigui bo per Barcelona la posada en qüestió constant i a qualsevol preu dels seus dirigents i de les accions del seu govern. Més encara quan l’actual govern d’en Jordi Hereu és el que té un grau de compliment més alt del seu programa en la història de la ciutat. Més encara quan en una època de crisi econòmica mundial, Barcelona es manté amb un endeutament raonable, tot i que fa un sobre esforç notable intentant suplir les carències en serveis competencials d’altres administracions sobretot en matèria d’ajuts socials.

En Xavier Trias, ajudat conscient o insconscientment per mols mitjans de comunicació, ha aconseguit instal•lar en una part de la ciutadania la idea que Barcelona va malament. Que l’alcalde no va. Amb el seu semblant amable i el seu somriure Trias ens ha enganyat a tots. Les seves paraules i les seves actuacions sempre, o gairebé, han estat negatives. D’oposició, però no d’una oposició lleial i digne. Juga a la contra però no fa propostes, no dóna alternatives. La seva actitud demostra que només treballa per a uns quants i no per a tots. Que només va a la seva.

Estic segur que si la població barcelonina conegués les idees d’en Trias Xavier per a la ciutat -les poques que té- les enquestes donarien una altre resultat però Trias ha optat pel més senzill, per atacar sense proposar.

Barcelona no es mereix això.

3 comentaris:

  1. Dóna la sensació que valen més unes fotos d'unes parelles darrera de la Boqueria que tota la feina que s'hagi pogut fer aquests anys.

    ResponElimina
  2. En Trias, es un personatge, que en quan a discurs politic i a paraules, no va massa sobrat, parla una mica a trompicons. Será el mateix que voldrá fer? si alguna vegada arriva a l´alcadia, anar a trompicons. Sr Trias, no m´interesa. Deixi treballar en els que en saben. Vallés.

    ResponElimina
  3. No surt de la línia de CiU, moltes paraules però buides de continguts i propostes interessants. Però això passa a molts municipis.

    ResponElimina