dijous, 9 de setembre de 2010

Putes, bagassers i la política de l’estruç


Quan s’acosten les eleccions polítics de molts colors ens sorprenen, o no, amb propostes del més estranyes, forassenyades, impossibles, demagògiques... amb la intenció de captar vots. La fórmula deu ser productiva per què s’utilitza una i una altra vegada. Aquesta setmana, sense anar més lluny, el candidat de CiU Artur Mas ha llençat la promesa de que si guanya les eleccions prohibirà la prostitució en carreteres i espais públics. El motiu, segons la notícia d’agència, és que es dóna un missatge especialment negatiu per a la joventut.

Parlem una mica del tema. D’entrada he de dir que no he entès mai el fet que algú pugui pagar a algú altre per aconseguir favors sexuals. No m’agrada cap mena d’explotació de les persones i per tant no puc estar d’acord en cap mena d’explotació sexual - consentida o no -. Però el que també tinc clar és que si ha gent que es prostitueix és per què hi ha la demanda suficient. Negar la prostitució és, doncs, negar una realitat. Una altra cosa és quina actitud hem de prendre davant el fet d’una manera col•lectiva.

Existeix sobre el tema de la prostitució un etern debat entre els que la volen legalitzar i els que no, tot amb molts matisos. Personalment estic en contra de la legalització, estic i intento lluitar per a la seva desaparició, però reconec que això no és gens fàcil.

Estic a favor de prendre mesures més radicals contra els usuaris, contra els bagassers, amb la penalització ja sigui via penal o pecuniària. Els països que ho han aplicat (Suècia) el tràfec de dones ha disminuït considerablement. Un bona educació en línia a sensibilitzar sobre la vulneració dels drets de les persones i una desaprovació social dels bagassers -“els puteros”- també seria efectiva.

Aqueat estiu he tingut l’oportunitat de visitar la magnífica ciutat d’Amsterdam on la prostitució està permesa. El famosos aparadors del “Red light district” on les dones ofereixen els seus cossos i els possibles clients i turistes les observen des del carrer em sembla un espectacle realment molt denigrant i lamentable. Que el barri i les putes s’utilitzin com a símbols turístics de la ciutat no em sembla de rebut, vanagloriar-se de l’explotació sexual de les persones no hauria cabre en cap magí en ple segle XXI. El model no m’agrada.

Però tornem al principi, les declaracions d’en Mas. Amagar la prostitució no serveix de res, s’ha de combatre el problema no amagar-lo. Es creu en Mas, com els estruços, que pel fet de que no es vegi una cosa aquesta no existeix? Amagar la pols sota l’estora no fa desaparèixer la pols de casa. En política, si es vol governar i ser seriós, no podem amagar la realitat. Prometre a tort i a dret només serveix per enganyar.

1 comentari:

  1. Enric,
    Ara que parles del model suec, si no recordo malament a les noveles d'en Stieg Larsson hi surt la protitució que gestiona la màfia russa a Suècia. De manera, que no crec que ni amb la prohibició s'aconsegueixi fer desaparèixer la prostitució.
    Davant d'aquesta conclusió jo diria que, com s'ha dit algun cop, en cas de no poder evitar la prostitució cal vetllar perquè es faci en les condicions menys perjudicials per a les prostitutes i la prohibició el que fa és marginatitzar encara més a la víctima.

    ResponElimina