diumenge, 29 d’agost de 2010

El menjar no es llença


Quan el meu pare va tornar a casa desprès de la guerra pesava només 40 quilos. La retirada i el camp de concentració el van portar a patir gana. Amb el temps, i la gran dedicació de la meva àvia, el repòs i menjar molt el pare es va recuperar. Però tot i recuperar-se li va quedar gravat per tota la vida la gana que havia patit.

Potser per això a casa els meus pares sempre s’ha estalviat el menjar. Tot el que s’ha posat al plat s’ha menjat. Les restes s’aprofiten per un altre àpat.

Per sort jo no he passat mai gana, però a casa meva seguim els bons costums sobre el menjar que vaig adquirir dels meus pares. El menjar no es llença.

Segurament ho porto a la sang però no m’agraden les festes on es llencen aliments, ho trobo un malbaratament intolerable. Un tipus de festes que hauríem d’anar suprimint del nostre dia a dia si volem guanyar-nos el respecte dels nostres successors i deixar-los un món més digne.

4 comentaris:

  1. Tens tota la raó,que regalin els tomaquets i l'altre dia raïm vermell.
    A casa tampoc hem llençat mai el menjar.
    Montse

    ResponElimina
  2. Pensem i fem el mateix.
    Hi ha massa gana al mon i amb les coses del menjar no si pot jugar.
    És un be escas encara que ens sembli el contrari. Sols cal anar a un mercat i veure a vells i velletes aprofitar verdures i fruites; i això a la mateixa BCN!

    ResponElimina
  3. Coincideixo amb tu. En vaig parlar en el meu bloc el 25 d'agost i un parell de comentaris em deien que la festa anava bé per eliminar excedents. Potser sigui cert, però no m'agrada veure que es llença un producte que es pot menjar. A part d'això, ho trobo molt fastigós i no puc entendre com es poden divertir participant-hi o veient-ho per la TV. Deu ser que m'estic fent vella...

    ResponElimina
  4. Si bé ocupo posicions polítiques absolutament oposades a la vostra, estic 100% d'acord en aquest post.

    Cada cop que veig "la Tomatina" o qualsevol altre festa on llencen aliments, se'm fa un nos a l'estòmac. No hi ha dret. A més l'habitual reporter imbècil que fa la gracieta deixant-se tacar.

    Ah, i no he conegut tampoc la gana ni la Guerra (tinc 34 anys).

    ResponElimina