dissabte, 7 d’agost del 2010

El desafiament


A l’estiu les notícies polítiques sovint passen a segon terme. En general tothom es relaxa, estigui de vacances o no, i tot es mira des d’una perspectiva diferent. El dur dia a dia queda aparcat per unes setmanes.

Tot i això les coses segueixen els seu curs i de tant en tant val la pena fer un repàs del que està passant al nostre voltant. Avui, sense anar més lluny, apareix una notícia a la premsa que dóna que pensar: el president Montilla repte a l’Artur Mas a renunciar al seu escó si la justícia relaciona al seu partit –CDC- amb el Palau de la Música. De moment, i com gairebé sempre, en Mas no respon. No contesta ja que sap que se la juga. Es juga el seu prestigi i molt més; la seva candidatura a la presidència de la generalitat perilla.

Perilla en Mas? Jo crec que sí. Com podrà justificar les “subvencions” indirectes via Palau de Ferrovial a CiU? Com podrà justificar les campanyes d’en Trias pagades per l’antiga fundació Trias Fargas, que per cert estava dirigida per en Vives, segon d’en Trias a l’ajuntament de Barcelona? Com podrà justificar les notícies aparegudes avui que asseguren que CiU de l’Ametlla va rebre de 58.000 € d’en Millet?

Montilla ha llançat un repte a CiU, serà Mas valent i recollirà el guant? Serà en Mas un home d’honor o amagarà el cap sota l’ala?

2 comentaris:

  1. En el finançament d'un partit a través de comissions en les obres del govern hi ha implicat tot el govern. És a dir des del "santa-santorum" (oh gran Oracle català) Honorable president, fins al conseller d'Obres Públiques, passant pel Conseller en Cap i el Conselle d'economia. Tots aquests, ho havien de saber, si no en varen ser els instigadors. Lo del Palau s'acosta a l'associació per a delinquir, ja que es tracta d'una estratègia organitzada amb estructura etc.
    Ara bé, pot ser que els que han obert la tapadora de les escombraries s'hagin equivocat i que ningú ni al partit ni al govern sapigués res i creguéssin que només es tractava d'unes pedretes brutes regalades de nit per uns desooneguts, com pensava la "simàtica" Naomi. To és possible. Dels jutges n'espero poc. En un altre país, el fiscal ja hauria actuat d'ofici, ni que fos per la possible alarma social que un escàndol com aquest pugués crear. Però, ja ho veus, tots estan de vacances a la platja fent "bronzo". I mentre, tu i jo, a Barcelona suant (aquest any menys) i pensant "insensateses" dels nostres "oracles" i pares de la patria.
    No tenim remei. Som uns "rojos" i ja se sap el que en pensava la burgesia benestant catalan dels rojos.
    Segueix tant mordaç!

    ResponElimina
  2. Com diu l'Oriol, jo tampoc penso que els jutjes corrin masa, no interesa accelerar el merder tot just abans de les eleccions, per cert us en recordeu del merder que es va formar cuan en Maragall va trere el tema del 3%, pobret encare es va quedar curt.
    Pep Torres

    ResponElimina