dimarts, 20 de juliol de 2010

Toros, llibertat de vot i disciplina de partit


Ahir, l’executiva del PSC va acordar donar llibertat de vot als seus diputats i diputats al Parlament de Catalunya en la votació sobre la prohibició, o no, de les curses de toros. El fet té una transcendència que no podem amagar i, molt probablement, facilita el camí cap l’abolició definitiva de les corrides a Catalunya.

Com a membre signant del manifest “socialistes a favor de l'abolició de les corrides” estic molt satisfet de la resolució. La tasca incessant, moltes vegades anònima, duta a terme per molts militants socialistes antitaurins -reitero per enèsima vegada que no crec adequada la paraula “antitauri”- ha aconseguit el seu propòsit: que els representants socialistes al Parlament tinguin, en aquest cas, llibertat de vot; que puguin votar en consciència.

Com a membre i militant del PSC estic orgullós de la meva organització. S’ha fet el que s’havia de fer. Cap resolució del partit, cap congrés, cap programa electoral parlava del tema dels braus; per tant, davant de les diferents i legítimes posicions dels afiliats partidaris o no de les curses de braus el més coherent era acordar el que s’ha fet: la llibertat de vot dels seus diputats.

La decisió, però, de donar llibertat de vot no és gratuïta i com a una de les primeres conseqüències ens trobem amb l’ inici d’un interessant debat: és necessària la disciplina de vot per part dels diputats d’un determinat partit? Un cop donada la llibertat de vot una vegada, sempre serà així?

La meva opinió és la següent. En principi el sistema parlamentari del que ens hem dotat fa que les persones que es presenten sota un programa comú es deguin a una disciplina comuna; en els temes que estan recollits en el programa electoral o en documents congressuals -per tant ja debatuts, votats i assumits- no hi ha d’haver possibilitat de discrepància en el vot.

En canvi, crec que sí que cap la llibertat de vot entre els parlamentaris d’un mateix partit si en el tema a debatre no hi ha prèviament una postura definida. Pels socialistes catalans el cas del braus n’és un exemple clar, com també ho podria ser el dels transgènics. Donar llibertat de vot per un tema concret no ha de significar, ni molt menys, obrir la capsa de pandora. La disciplina dins d’un mateix grup parlamentari és necessària, trair-la comporta no complir amb els compromisos amb l’electorat.

Continuarà...

2 comentaris:

  1. El problema de las corridas de toros, más allá de la disciplina de voto, que como bien dices el partido no estaba posicionado, es que de no haber sido así, había una incoherencia tan grande con las bases del socialismo y de progresía de la que tanto se habla, que si mi partido, hubiera tenido en su programa favorecer las corridas de toros, (osea contemplar la tortura en los animales como divertimento y cultura) dejaría inmediatamente de ser mi partido. Puede parecer una nimiedad, pero las repercusiones que tiene ser favorable a las corridas de toros son muchas y muy importantes. Y una de las primeras cosas que yo le pido a un partido para militar en él, es coherencia. Si el tema de los toros (tortura de un animal) no estaba contemplado, ahora se sabe que ha de estarlo, y el PSC debe ponerlo en su programa.
    YO también estoy feliz de que se haya llegado a un entendimiento. El sufrimiento de un animal va más allá de los gustos de cada ciudadano, no puede uno ampararse en que le gustan los toros por tradición, porque para eso tenemos cerebro. Para pensar. Y conciencia, para usarla.
    Me alegro mucho de que estemos en sintonía Enric, ja ho sé!

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord company, i també total sintonia amb tu Silvia.

    Una abraçada a tots dos!

    ResponElimina