dissabte, 15 d’octubre de 2011

Hola, amor i tolerància


Una petita salutació bilingüe (català-castellà) al facebook de la Carme Sánchez:

Bon dia! Cap a Sant Cugat en bus. Matí de #rugbi / Buenos días! De camino a Sant Cugat en bus. Mañana de #rugby

i la posterior resposta que ha fet l’Anna Solina:

BON DIA GUAPA/BUENOS DIAS GUAPA

m’ha permès fer una conyeta:

Hola / Hola

Un petit “divertimento” d’un matí d’un dissabte qualsevol. Però un cop feta la “gracieta” relacional al facebook he pensat en la necessitat personal i política que tenen alguns en cercar les diferències, en crear grups, en fomentar l’exclusivitat...

En el món cada dia més globalitzat on vivim prefereixo personalment, però també políticament, trobar punts de coincidència, detectar similituds, buscar acords entre les diferents comunitats i/o races.

Paraules com “hola” o “amor” tenen el mateix significat i s’escriuen igual en castellà que en català. La diferència en la paraula “tolerància” només està en l’accent.


No cal, ni és bo, que ens inventem més divergències per enaltir un ego excloent.

1 comentari:

  1. Vull explicar-te ( bé, explicar-vos perquè sé que el bloc de l'Enric és molt llegit) perquè molt freqüentment saludo o poso comentaris en català i castellà: tinc amistats tant en twitter com en Facebook de Catalunya i també de la resta d'Espanya i per tant m'agrada interactuar amb totes elles i tinc la gran sort de conèixer les dues llengües. Algunes vegades, m'han enviat comentaris o tuits criticant aquesta peculiaritat meva, però com veieu no m'han fet cap efecte,... com escriu l'Enric m'estimo més trobar punts de coincidència... A més curiosament ahir una altra persona a la qual aprecio molt professionalment i personalment també em va destacar aquesta capacitat com a molt positiva. Així que les persones que em seguiu, continuareu llegint aquests missatges bilingües. Una abraçada Enric!!!

    ResponElimina