Corren temps complicats pels socialistes catalans. Una crisi econòmica galopant, una desafecció generalitzada a tot el que fa tuf a política i els reiterats resultats electorals adversos han portat als socialistes catalans a les portes d’un imprescindible congrés. Un congrés on s’han de desvetllar moltes incògnites.
El recuperar l’espai electoral, però sobretot el social, perdut hauria de ser l’eix principal congressual. Obrir espais de debat a les agrupacions, per militants i simpatitzants, és essencial. Cal canviar, i la societat així ho exigeix, el mètode de discussió i debat que “alguns” volen perpetuar. El consens, necessari pel funcionament de qualsevol organització, ha se sortir de baix, mai de la cúpula. Ja no serveix que dos o tres personatges, per més alcaldes reconeguts que siguin, es reuneixin per plantejar esmenes conjuntes i de síntesi. Clar que tenen tot el dret a reunir-se però les conclusions, enlloc d’esbombar-les a la premsa, les han de portar on cal: a les seves agrupacions per a la seva discussió.
El debat dels socilaistes catalans s’ha de produir on toca, a les agrupacions, no als despatxos allunyats de la realitat ni a les planes dels diaris. Si no ho fem així farem un flac favor al partit i, el que és pitjor, a la societat catalana.
El recuperar l’espai electoral, però sobretot el social, perdut hauria de ser l’eix principal congressual. Obrir espais de debat a les agrupacions, per militants i simpatitzants, és essencial. Cal canviar, i la societat així ho exigeix, el mètode de discussió i debat que “alguns” volen perpetuar. El consens, necessari pel funcionament de qualsevol organització, ha se sortir de baix, mai de la cúpula. Ja no serveix que dos o tres personatges, per més alcaldes reconeguts que siguin, es reuneixin per plantejar esmenes conjuntes i de síntesi. Clar que tenen tot el dret a reunir-se però les conclusions, enlloc d’esbombar-les a la premsa, les han de portar on cal: a les seves agrupacions per a la seva discussió.
El debat dels socilaistes catalans s’ha de produir on toca, a les agrupacions, no als despatxos allunyats de la realitat ni a les planes dels diaris. Si no ho fem així farem un flac favor al partit i, el que és pitjor, a la societat catalana.
Estic totalment d'acord, Enric, tu has estat a tants Congresos com jo, probablament a mes, i has vist que tot anava mes o menys "pasteleado" i los flecos es feien als pasadisos i els delegats aribabem als congresos amb una discusió si mes no "justeta" de les ponencies, ara toca el que estem fent per exeimple a la Agrapació de Les Corts, debat desde baix planer, sincer i amb molta cárrega política, obert a totom i per la red.
ResponEliminaAixí s'han de fer les coses.
Pep Torres
Sembla que el Txetxu Sanz té problemes i no se li publica el comentari al meu apunt aqui el teniu:
ResponEliminaTu blog no me permite colgar este comentario
Querido Enric, tienes casi toda la razón pero te olvidas de algunas cosas.
- Las agrupaciones son unos espacios de debate pero no los únicos. En la actualidad existen redes sociales donde se producen debates.
- El debate debe ser esencialmente entre los afiliados/as del PSC pero también debe ser abierto. En este sentido las redes sociales también facilitan el debate ya que no requiere ir a una agrupación.
- Falta de flexibilidad de la organización. Este Congreso se está caracterizando por varias cosas pero una de ellas e importante, es el debate que están generando algunas plataformas. Las agrupaciones no deberían temer las opiniones ni las críticas y facilitar espacios para que estas plataformas puedan explicar, directamente, sus propuestas.
Txetxu Sanz
15-M Socialista
Estimat Txetxu,
ResponEliminaD’entrada agrair-te el teu comentari, estic segur que amb la col•laboració de tots farem un congrés més obert.
M’agradaria, per aclarir i sense ànim de polemitzar, fer algunes precisions al teu comentari.
-El fet que en el meu apunt no comenti que existeixen plataformes de debat a la xarxa no vol dir que me’n oblidi i que no els doni la importància que estan adquirint. El meu escrit només vol ser un toc d’atenció a “alguns i algunes” que pel seu càrrec institucional o de partit es creuen en el dret de buscar dreceres polítiques i segrestar, indirectament, el debat als militants.
- Tot i que existeixi debat, a la xarxa i a la premsa, no és menys cert que on s’han aprovar les esmenes i on s’han d’escollir els delegats són a les agrupacions (ens agradi o no així ho vam decidir democràticament en anteriors congressos). Portar el debat exclusivament a altres àmbit oblidant-se, conscientment o inconscient, del lloc natural on pertoca no fa cap favor a la democràcia interna.
-Les organitzacions són o no flexibles en funció de les voluntats dels seus components, (DE TOTS). La no acció, la no participació, el menystenir el debat i/o la discrepància mai és bo.
-Que alguns dirigents d’agrupacions els faci por el debat o les crítiques, de la mateixa que alguns no se sentin còmodes a les seves agrupacions no pressuposa que això passi a tot arreu, ni molt menys. Penso que en aquests moments el debat és molt obert a la majoria d’agrupacions del PSC on s’han establert reunions de discussió amb molta participació.
-El que també és cert que sovint és més fàcil i efectiu enviar missatges a la xarxa o a la premsa, que treballar-los i potenciar-los des d’aquell lloc tan inhòspit i desagraït que són les agrupacions.
Per acabar felicitar-te per la tasca que esteu fent des de 15-M SOCIALISTA, tingues ben present que moltes de les vostres propostes les comparteixo.
Compañero y amigo Enric,
ResponEliminaTú no quieres polemizar pero yo sí, más que nada por hacer esto de los blogs algo más ameno y porque desde que no estoy en la Federació de Barcelona ya no hablamos tanto, así que me permito entrar en algunas de tus precisiones, no porque no coincida con ella sinó para resaltarlas:
En primer lugar decir que mi referencia a las plataformas no era una crítica a tu escrito, seguramente más breve de lo que te gustaría. Sólo quería resaltar que es la primera vez en la historia del PSC que existe tanto movimiento y grupos dispuestos a debatir, reflexionar y proponer. No entro en los contenidos de las plataformas pero creo muy importante reconocer y, sobre todo, dar a conocer este trabajo y, lo siento, me aprovecho de tu blog.
Coincido con tu toque de atención y me alegra ya que, como dice otro comentario anterior, conoces perfectamente el funcionamiento de los congresos anteriores y TODOS, independientemente de su ámbito territorial, han funcionado más por los pasillos. Yo en todo caso lo que pido es que nadie secuestre el debate y que, en caso de existir pactos, que estos sean públicos y transparentes.
Desde 15-M Socialista reconocemos el papel de las agrupaciones y las normas que nos hemos dotado, por eso queremos cambiarlas de forma democrática, allí donde toca y por el sistema escogido, el voto de los delegados y delegadas. Por eso es importante y necesario que aquellos que tienen responsabilidades abran las agrupaciones a estas voces que no tienen capacidad mediática como nuestros candidatos u otros cuadros políticos.
Disculparme si la reflexión sobre la flexibilidad de la organización se ha entendido en negatio, me he explicado mal, lo decía en positivo, vamos que necesitamos de esa flexibilidad para entre todos mejorar este partido. En ese sentido también mi reflexión sobre el miedo al debate y la crítica. En 15-M S somos conscientes que muchas de nuestras propuestas deben pulirse, modelarse, ajustarse a la realidad de un PSC cada día más complejo, por eso mismo debemos arriesgarnos y ser más valientes.
Las redes pueden facilitar el debate y la proximidad pero nada puede substituir una reunión en una agrupación o cualquier otro sitio. El contacto, el intercambio de voz y mirada, la posibilidad de confrontar de forma instantánea ideas pertenece exclusivamente al mundo presencial, así que las plataformas tenemos muy claro que tenemos que ir a las agrupaciones a explicar-nos y a oir.
Un abrazo y gracias. Son muchos años de trabajo en los que no hemos coincidido en todo pero en los que siempre te he podido encontrar y eso, siempre es muy agradable.