A la mil•lenària Xina, a la terra dels uigurs, com a molts altres contrades del planeta, es distreuen amb espectacles esperpèntics basats en el patiment gratuït dels animals. En aquest cas és la lluita bocs. Una cabronada pels pobres animals...
diumenge, 30 d’octubre del 2011
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Humor: Un terrat del carrer Còrsega...
L’humor pot ser una manera de resposta amable a les declaracions xenòfobes (andalusos, immigrants) i homofòbes (homosexualitat es pot tractar al psicòleg) del candidat de CiU, Duran i Lleida, a les eleccions del 20 de novembre.
Una altra manera de resposta és no votar-lo!
Nota: imatge que he trobat a la xarxa. M’he permès retallar-la, modificar-la i he afegit el text.
Una altra manera de resposta és no votar-lo!
Nota: imatge que he trobat a la xarxa. M’he permès retallar-la, modificar-la i he afegit el text.
dijous, 20 d’octubre del 2011
Superhomes a base de pastilles? No, gràcies!
Sembla ser que el xinesos, a part de produir productes a baix cost gràcies a una política laboral medieval i rebentar preus a escala mundial, també es dediquen a la recerca militar. I pel que diuen amb uns resultats impressionants.
Si hem de fer cas a les notícies aparegudes al “South China Morning Post” l’exèrcit popular xinès ha desenvolupat un nou fàrmac que pot mantenir a les persones que el prenguin a ple rendiment durant 72 hores sense necessitat de cap mena de descans. Els experts militars afirmen que la nova medicina serà ideal per poder afrontar amb garanties òptimes les operacions contra els grans desastres naturals... Fins aquí la noticia.
Però el que ningú explica són les possibles seqüeles negatives que aquest fàrmac pugui produir als seus consumidors. Ningú parla dels límits de la ciència per canviar la natura humana.
Tampoc ningú parla del perill que una droga com aquesta passi a mans de desaprensius. Us imagineu, per posar un exemple, aquestes pastilletes barrejades amb una dosi de Viagra en mans de soldats “pacificadors” a qualsevol conflicte armat? Quantes violacions es produirien?
Ningú parla d’ètica i ja és hora que en comencem a parlar.
Si hem de fer cas a les notícies aparegudes al “South China Morning Post” l’exèrcit popular xinès ha desenvolupat un nou fàrmac que pot mantenir a les persones que el prenguin a ple rendiment durant 72 hores sense necessitat de cap mena de descans. Els experts militars afirmen que la nova medicina serà ideal per poder afrontar amb garanties òptimes les operacions contra els grans desastres naturals... Fins aquí la noticia.
Però el que ningú explica són les possibles seqüeles negatives que aquest fàrmac pugui produir als seus consumidors. Ningú parla dels límits de la ciència per canviar la natura humana.
Tampoc ningú parla del perill que una droga com aquesta passi a mans de desaprensius. Us imagineu, per posar un exemple, aquestes pastilletes barrejades amb una dosi de Viagra en mans de soldats “pacificadors” a qualsevol conflicte armat? Quantes violacions es produirien?
Ningú parla d’ètica i ja és hora que en comencem a parlar.
Errada tipogràfica
A vegades els errors tipogràfics porten sorpreses. Si observeu aquest titular del Periódico la “desaparició” d’una lletra, en aquest cas la u, canvia el sentit de la frase.
Tant de bo que fos veritat. Tant de bo que totes les guerres es transformessin en gerres, tots aniríem més "alegres".
Tant de bo que fos veritat. Tant de bo que totes les guerres es transformessin en gerres, tots aniríem més "alegres".
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Tracte de favor a la ciutat de Barcelona
La convivència a qualsevol societat es basa en un sèrie de regles preestablertes i pactades que tothom ha de complir. Quan les normes no s’apliquen a tothom per igual es trenca el conveni entre l’administració i els administrats i es posa en qüestió el respecte a l’autoritat. Si això es produeix d’una forma reiterada, l’esquerda entre govern i governats es va eixamplant progressivament i irremediablement.
I la sensació que han tingut aquesta tarda molt ciutadans de Barcelona ha estat d'un favoritisme injust. Com sinó es pot explicar que un autocar estigui aparcat en ple carril Bus al Passeig de Gràcia amb cantonada a Diputació a les 6 de la tarda i cap policia li digui res? Que no rebi cap multa? La resposta és senzilla: era l’autobús del Barça. I ja se sap que en aquesta ciutat pels seus mandataris convergents el Barça i els seus dirigents tenen butlla. Dóna igual que molesti al tràfic, dóna igual que provoqui retards als ciutadans i les ciutadanes, dóna igual ... l’autocar del Barça és intocable.
Pot semblar un tema menor però és una mostra més del favoritisme que té l’administració d’uns sobre altres, un fet que ratlla la corrupció. Algú pot imaginar-se aparcar el seu cotxe en ple Passeig Gràcia sense que se li endugui la grua? La sensació d’indefensió es palesa.
I la sensació que han tingut aquesta tarda molt ciutadans de Barcelona ha estat d'un favoritisme injust. Com sinó es pot explicar que un autocar estigui aparcat en ple carril Bus al Passeig de Gràcia amb cantonada a Diputació a les 6 de la tarda i cap policia li digui res? Que no rebi cap multa? La resposta és senzilla: era l’autobús del Barça. I ja se sap que en aquesta ciutat pels seus mandataris convergents el Barça i els seus dirigents tenen butlla. Dóna igual que molesti al tràfic, dóna igual que provoqui retards als ciutadans i les ciutadanes, dóna igual ... l’autocar del Barça és intocable.
Pot semblar un tema menor però és una mostra més del favoritisme que té l’administració d’uns sobre altres, un fet que ratlla la corrupció. Algú pot imaginar-se aparcar el seu cotxe en ple Passeig Gràcia sense que se li endugui la grua? La sensació d’indefensió es palesa.
Nota: dit el que he dit, vull que consti que sóc del Barça, el que passa que és que no m’agraden les injustícies i quan les veig les denuncio.
El poeta i el guerrer
M’agrada aprofitar el temps de desprès de dinar, mentre espero l’hora de tornar a emprendre la feina, per llegir els diaris digitals. Sempre es troba alguna interessant. Avui he llegit dues notícies contraposades, parlen de dos personatges també contraposats.
Per una banda un dels articles ens anuncia que en Leonard Cohen -el meu vell amic de les tardes de dissabte- traurà properament un nou disc amb un suggerent títol: “Old Ideas”. Dins del text, on es fa un repàs d’alguns punts de vista d’en Cohen sobre l’actualitat, es cita una opinió sobre Lorca que caldria emmarcar: “Va ser el primer poeta que em va convidar a viure en el seu món”. Només un poeta, i Cohen ho és amb majúscula, pot pensar i construir una frase tan maca.
L’altre article que m’ha cridat l’atenció parla d’en Steven Segal, aquell que es dedica a donar cops a tort i dret a les pelis. Resulta que el senyor Segal vol portar el seu esperit “justicier” a la realitat i s’ha compromès com ajudant del sheriff del comptat de Hudspeth. La seva missió serà impedir l’entrada il•legal de persones indocumentades als Estats Units. Em quedo astorat...
L’un reparteix paraules, l’altre garrotades. No tinc cap dubte: prefereixo el poeta!
Per una banda un dels articles ens anuncia que en Leonard Cohen -el meu vell amic de les tardes de dissabte- traurà properament un nou disc amb un suggerent títol: “Old Ideas”. Dins del text, on es fa un repàs d’alguns punts de vista d’en Cohen sobre l’actualitat, es cita una opinió sobre Lorca que caldria emmarcar: “Va ser el primer poeta que em va convidar a viure en el seu món”. Només un poeta, i Cohen ho és amb majúscula, pot pensar i construir una frase tan maca.
L’altre article que m’ha cridat l’atenció parla d’en Steven Segal, aquell que es dedica a donar cops a tort i dret a les pelis. Resulta que el senyor Segal vol portar el seu esperit “justicier” a la realitat i s’ha compromès com ajudant del sheriff del comptat de Hudspeth. La seva missió serà impedir l’entrada il•legal de persones indocumentades als Estats Units. Em quedo astorat...
L’un reparteix paraules, l’altre garrotades. No tinc cap dubte: prefereixo el poeta!
Llaços contra el càncer de mama al Passeig de Gràcia
Sortir del metro al matí i trobar-te el Passeig de Gràcia ple de llaços roses em fa recordar que avui es celebra, un cop més, el dia mundial contra el càncer de mama. És un tema que ens toca a totes i tots de molt a prop, moltes dones del nostre entorn el pateixen o l’han patit.
El càncer de mama és el tipus de tumor més estès entre les dones. Es calcula que una de cada vuit dones el desenvoluparà. A Espanya se’n detecten 22.00 casos nous anualment. Sortosament gràcies als avenços científics i a la detecció precoç el grau de supervivència ja passa del 80%. Però el combat ha de continuar: és important el seguir conscienciant i insistint en la necessitat de revisions periòdiques, ja que el 90% dels casos amb diagnòstics precoços es superen.
A algú li pot semblar que vestir un cop a l’any el Passeig de Gràcia de rosa pot ser una “frikada”, a mi em sembla que és bo per recordar que cal persistir en la lluita, una lluita que avui té un nom: el càncer de mama.
El càncer de mama és el tipus de tumor més estès entre les dones. Es calcula que una de cada vuit dones el desenvoluparà. A Espanya se’n detecten 22.00 casos nous anualment. Sortosament gràcies als avenços científics i a la detecció precoç el grau de supervivència ja passa del 80%. Però el combat ha de continuar: és important el seguir conscienciant i insistint en la necessitat de revisions periòdiques, ja que el 90% dels casos amb diagnòstics precoços es superen.
A algú li pot semblar que vestir un cop a l’any el Passeig de Gràcia de rosa pot ser una “frikada”, a mi em sembla que és bo per recordar que cal persistir en la lluita, una lluita que avui té un nom: el càncer de mama.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)