Imatges com aquesta ens han de fer reflexionar. Els centenars i centenars de motoristes no van a cap concentració de “motards”, ni es desplacen per assistir a un esdeveniment esportiu, simplement el que fan és intentar tornar a casa seva. Viuen a la costa sud de Java i retornen cap a les seves llars costaneres de Cilicap desprès d’una alerta -sortosament sense conseqüències- de Tsunami.
El possible Tsunami era una factible seqüela d’un terratrèmol de gran intensitat, 7,1 graus de l’escala de Richter, que s’havia produït a la zona i que va portar més de 700 morts, habitatges destrossats, desolació... Més misèria sobre la que ja existia.
Els diaris no n’han parlat gaire, Indonèsia no és Japó, no hi ha centrals nuclears implicades, ni indústries multinacionals. Java no és notícia. Els “occidentals”, els del “primer món”, tanquem ells ulls davant les aglomeracions humanes sense cap tipus de garantia, davant la pobresa, les guerres o la fam... sempre que no ens afectin sembla com si no existeixin.
No en estem fent un gra massa? Em sembla que estem estirant massa la corda.
El possible Tsunami era una factible seqüela d’un terratrèmol de gran intensitat, 7,1 graus de l’escala de Richter, que s’havia produït a la zona i que va portar més de 700 morts, habitatges destrossats, desolació... Més misèria sobre la que ja existia.
Els diaris no n’han parlat gaire, Indonèsia no és Japó, no hi ha centrals nuclears implicades, ni indústries multinacionals. Java no és notícia. Els “occidentals”, els del “primer món”, tanquem ells ulls davant les aglomeracions humanes sense cap tipus de garantia, davant la pobresa, les guerres o la fam... sempre que no ens afectin sembla com si no existeixin.
No en estem fent un gra massa? Em sembla que estem estirant massa la corda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada