Execució de Scooby Doo, crònica d’una mort anunciada.

Fa uns dies va sorgir la notícia al Montsià hi havia una lleona que campava lliurement pels camps. El veïns de la Sènia tenien por. Més d’un havia vist a l’animal rodant per masies o granges. Se l’havia vist furgant contenidors buscant les restes d’aviram.

S’ha especulat sobre quina podia ser la seva procedència, un deien que probablement s’havia escapat d’algun circ, l’altre teoria era menys probable era que podia haver fugit de casa d’algun particular.

Passen els dies i la lleona seguia sense aparèixer, els agents rurals es van posar mans a l’obra, organitzant batudes i fent una recerca exhaustiva. Avui ja es parlava que l’animal probablement no era una lleona, més aviat semblava un gran gos, un gran dogo, un Scooby Doo segons alguns que l’havien vist. Finalment aquesta tarda han trobat a la “lleona”, era un gos gran, probablement creuat. Els agents ho han tingut fàcil, l’han abatut i fi de la història. El gos mort i un conte més per explicar als nets.

Era una història que havia d’acabar malament, estava cantat. Amb l’excusa de la seguretat de les persones i dels agents el més fàcil era executar ”la bèstia”, també ho haguessin fet amb el darrer exemplar de qualsevol espècie. Els homes som així d’animals.

Històries imperfectes (3). El cas de la nena de vuit anys violada a Phoenix

Aquesta història està protagonitzada per una nena, el seus pares i quatre nens.

Segons vàries agències, la policia de Phoenix (Arizona, USA) va detenir a quatre nens d’entre 9 i 14 anys per segrestar i violar a una nena de 8. Els nens han estat posats a disposició judicial i el més gran d’ells serà acusat com adult.

Sembla ser que el nens van oferir caramels a la nena per tal d’atraure-la a un magatzem i un cop allà la van agafar mentre es tornaven per violar-la. Fins aquí seria una història crua, trista, incomprensible i intolerable però, malauradament, habitual. El que sorprèn del cas que ens ocupa és que els pares de la nena, immigrants liberians al igual que els quatre nens, han dit a la policia que no volen més a la nena perquè els ha deshonrat, els serveis socials se’n han hagut de fer càrrec.

Libèria, és un país africà on fins fa poc la violació no estava penalitzada, on les dones són considerades culpables, per provocadores, de que els homes les violin. És un país on no és tan important el crim com la protecció del bon nom de la família.

La història és tràgica. La nena recordarà els fets durant tota la seva vida. Probablement el temps curarà les ferides físiques, i amb més esforços les psicològiques, de la violació. Però el que de ben segur no oblidarà mai serà el rebuig dels seus, de la seva família. La història és tràgica perquè segur que el pares pensen que tenen dret a fer el que fan. La història és tràgica perquè quatre nens han entrat en una espiral de violència que els serà difícil de superar. La història és tràgica perquè la societat democràtica no ha sabut, un cop més, traslladar els seus valors. La història és tràgica perquè ens demostra que alguna cosa, o moltes coses no funcionen, que el sistema no rutlla.

Històries imperfectes (2). El cas de la serp al wàter

Aquesta història està protagonitzada per una serp pitó, un home amb ganes d’orinar i dos policies locals.

Segons el diari “Información de Alicante”, un veí del barri de San Blas va patir un ensurt de mort al trobar-se una serp al wàter quan anava a orinar. Sembla ser que l’afectat va veure que alguna cosa sobresortia per la tassa, primer va pensar que era un mànec de paraigües (quins llocs més estranys per desar el paraigües, és una nova moda alacantina?) però un cop va encendre la llum se’n va adonar que era el cap d’una serp.

Espantat va trucar a la policia local, en poc temps es van presentar dos agents. Aquests, al veure les dimensions de l’ofidi, un pitó al voltant de 150 cm de llargada, van optar pel més senzill: lligar un ganivet de la cuina a un pal d’escombra i matar-lo.

Història tràgica. Una serp fora del seu hàbitat natural (majoritàriament les pitons viuen a l’hemisferi sud), probablement escapada d’un terrari d’un veí o potser abandonada a la seva sort per un individu sense cap escrúpol. Una serp, de ben segur espantada o com a mínim desubicada que busca refugi i frescor a la tassa d’un wàter. Uns policies valents que prenen decisions fàcils, que enlloc de capturar l’animal o trucar i esperar l’arribada a un expert, tiren pel dret i executen a la pobra serp. Resultat de tot: mentre que les restes de la serp son a l’abocador més proper, el veí i la policia surten a la portada del diari local. Final feliç?

Històries imperfectes (1). El cas del pare que tocava a la seva filla

Aquesta història està protagonitzada per una nena, la seva germana, el seu pare , un fiscal, un amic del pare i uns magistrats.

Segons l’agència EFE, i recollint per diferents mitjans de comunicació, l’audiència de Sevilla ha condemnat a 45 mesos de presó (30.000 euros d’indemnització i 8 anys sense acostar-s’hi) a un pare que va abusar sexualment de la seva filla des dels 3 als 12 anys. S’ha considerat provat que el pare “sotmetia en diverses ocasions a tocaments a les zones genitals durant les nits aprofitant que la mare de la nena estava absent perquè treballava al torn nocturn.” El que no s’ha considerat provat és que es realitzés una “violència o intimidació específica” més enllà d’imposar aquestes relacions (això no és violència?).

La mateixa sentència absol al processat, per manca de proves, dels mateixos abusos contra una altra filla, així com a un amic per qui el fiscal va sol·licitar 9 anys per gravar els suposats abusos en vídeo.

La història és tràgica. La nena, o millor dit les nenes, recordaran els fets durant tota la seva vida, amb tota probabilitat quedaran estigmatitzades. La sentència absol al processat d’un delicte d’agressió sexual (amb demanda de 15 anys per part del fiscal) perquè la nena no va relatar al judici “una violència o intimidació específiques”, sembla que amb la frase que el pare li deia amb reiteració a la nena petita “ si ho expliques a la mare, us mataré a totes dues” no és prou violenta ni intimidadora . La història és tràgica perquè d’aquí quatre dies el pare ja estarà al carrer, perquè els magistrats segueixen sent magistrats, perquè les úniques persones innocents d’aquesta història són les úniques que no dormen. Segur que el pare pensa que tenia dret a fer el que feia, segur que el magistrats creuen que han fet ben fet, segur que han cobert l’expedient, però han fet justícia?