La candidatura olímpica de Barcelona ja atrau nous inversors

Fa uns dies l’alcalde Jordi Hereu llançava la candidatura de la ciutat de Barcelona pels Jocs Olímpics d’Hivern de2022. A molts els va semblar estrany, uns afirmaven que era una fugida endavant, que no estava planificat, que no “tocava”, que era una estirabot dels socialistes.

Han passat uns quants dies i la turmenta mediàtica s’ha apaivagat una mica. Aquells que n’estaven en contra d’una manera bel•ligerant han anat plegant veles, aquells que tenien els seus dubtes ja no ho troben tan forassenyat. Els alcaldes i habitants de les comarques pirinenques es freguen les mans amb les possibles millores a les infraestructures de la zona. El president del gremi d’hotelers Joan Gaspart ho considera una idea brillant. I així podríem fer una llarga llista de persones i arguments a favor de la candidatura.

Però la proposta de l’alcalde Hereu ja té conseqüències directes i immediates. Segons informa el Periódico, un grup inversor holandès estaria interessat en construir un complex esportiu a la Zona amb pistes de gel i un trampolí gegant. Us preguntareu perquè Barcelona necessita un trampolí gegant, la resposta és fàcil: doncs de la mateixa manera que la ciutat compta amb camps de futbol, pistes de basquet, piscines , pistes d’atletisme, poliesportius... El trampolí barceloní i les pistes de patinatge servirien pel gaudi dels ciutadans i ciutadanes.

No hi ha cap dubte que la candidatura olímpica serà un imant per noves inversions a la ciutat, inversions que porten progrés, noves ocupacions...Només per això ja val la pena estar-hi a favor.

Altres apunts meus que parlen de la candidatura Barcelona 2022:

El ram de flors de l’alcalde Hereu
El meu cor amb Barcelona 2022

Jordi Hereu, això és un alcalde

Els diumenges a les vuit del matí el carrer Berlin està desert. Quan surto a comprar el pa i els diaris gairebé sempre ens trobem les mateixes persones, amb algunes fins i tot ja ens saludem! De tornada a casa comença el ritual; em faig un entrepà -aquest cop de sobrassada- , m’obro una Zero i m’assec a la taula del menjador a llegir la premsa.

Són moltes les notícies per llegir, faig una primera passada, m’aturo a una extensa entrevista que la María Dolores García i la Ketty Calatayud fan a l’alcalde Jordi Hereu a les pàgines de la Vanguardia.

No és cap secret que sóc un admirador d’en Jordi Hereu, fa tants anys que el conec, l’he vist créixer políticament, me’n sento partícip de les seves accions i de les seves decisions, per tot això no és d’estranyar que hagi llegit amb gran atenció tota l’entrevista. Us la recomano fermament; als seus defensors els agradarà, als que no el coneixen prou els sorprendrà i els agradarà, als seus adversaris els molestarà per la seva convicció, seguretat i entusiasme.

De tres pàgines de respostes, algunes molt profundes, podem extreure moltes conclusions, que cadascú es quedi amb el que més li agradi. Personalment em reafirma el convenciment que les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona estem en bones mans. Que tenim un alcalde que pensa en la ciutat, que es creu el que fa. Un alcalde que sobretot el preocupa el dia a dia, la sortida de la crisi, la cohesió social, el benestar de tots i totes. També és un alcalde que veu més enllà, que preveu coses que potser ara no es veuen necessàries però que ho seran en un temps més o menys llunyà -la reforma de la Diagonal-. També és un alcalde audaç, un alcalde que gosa – seguint les demandes dels més joves de la ciutat- presentar una candidatura de Jocs Olímpics d’Hivern. Hereu és un alcalde que té clar que pensar en el futur és treballar pel present . Hereu és, en definitiva, l’alcalde de la gent, el meu alcalde.

El meu cor amb Barcelona 2022

Avui no vull parlar del gran impacte positiu que el 92 va representar per a Barcelona, crec que no cal, fins els més refractaris al govern de la ciutat ho admeten. Avui m’agradaria parlar de sentiments.

Vaig créixer amb les històries del meu pare: Barcelona, l’orfeó gracienc, la república, Pau Casals, la guerra, la dictadura franquista...

Els meus fills han crescut, o estan creixent, amb les històries del seu pare: Barcelona, les darreries del franquisme, les manifestacions, la democràcia , els Jocs Olímpics del 1992...

M’agradaria que els fills dels meus fills creixessin amb les històries del seu pare: Barcelona, democràcia, llibertat, cohesió, els Jocs Olímpics del 2022...

Els Jocs del 92 van significar per molts ciutadans i ciutadanes -barcelonins però també catalans i espanyols- un repte, una il•lusió i un orgull; també van ser un element de cohesió molt important. Si hem de fer cas al que diuen els diaris, són els joves de la ciutat els que estan més engrescats amb la proposta de l’alcalde Hereu. No em sembla just negar la possibilitat que les noves generacions que viuen a la ciutat, nascuts o nouvinguts, no puguin tenir el seu somni. Em sabria greu que els nostres fills no poguessin tenir la possibilitat de viure uns moments per a la ciutat i els seu ciutadans tan inoblidables. I, vist des d’un punt de vista egoista, personalment m’agradaria reviure l’alegria d’uns Jocs a la meva Barcelona.

El ram de flors de l’alcalde Hereu, Barcelona 2022

Això de la política sempre et dóna sorpreses. Si algú m’hagués dit fa una setmana que Barcelona tornaria a ser candidata a uns Jocs Olímpics li hauria dit que estava ben boig. Si a més m’haguessin dit que la candidatura seria per fer uns Jocs d’Hivern pensaria que ens havíem begut tots l’enteniment.

Doncs be, resulta que ahir l’alcalde Hereu va convocar un roda de premsa on, d’una manera solemne, va anunciar la presentació de la candidatura de Barcelona pels Jocs Olímpics d’hivern del 2022.

Com que en el bloc sempre dic el que penso, m’agradaria reflectir l’allau – símil adient al cas- de sensacions que vaig tenir durant tot el dia. En primer lloc incredulitat, desprès desconcert, però a mida que anaven passant les hores, a mida que m’anava informant, a mida que anava veient les reaccions – gairebé sempre favorables- dels sectors implicats m’adonava i convencia que la proposta no era cap sortida de to, cap fugida endavant. Era una acció sospesada, estudiada que no només pensava en la millora de Barcelona, també afavoria a tot Catalunya, sobretot a les comarques pirinenques.

Els i les que vam tenir la sort de viure l’organització del Jocs del 92, els i les que vam veure la transformació gran de la ciutat i de les altres poblacions subseus, els i les que vam veure per fi la ciutat de Barcelona al mapa del món sabem que una possible nominació olímpica de la nostra ciutat, la capital de Catalunya, no és una tema a menystenir. Els i les que veiem Barcelona en positiu ens agrada la audaç proposta. Els i les que vam viure el 92 volem tornar-ho a reviure, sens dubte.

L’alcalde Hereu i el seu equip ens han fet una gran regal, un magnífic regal que com un ram de flors ens porta alegria i il•lusió. Ara toca als barcelonins i barcelonines, i també als catalans i catalanes, lluitar plegats per tal que les flors no es marceixin.