Nena sacrificada als deus

La situació internacional, la crisi econòmica, l’atur, els problemes personals... són algunes de les moltes raons que tenim per estar preocupats. Estem tan acostumats a conviure amb les males notícies que hem aconseguit, per pur instint de supervivència, a no fer gaire cas de les informacions que no ens afecten directament.

Hi ha massa violència al món per aturar-nos a pensar quins són els seus orígens, qui en són els seus responsables i quines les seves conseqüències. Però darrerament està aflorant, darrera una dubtosa moralitat religiosa, un progressiu increment de la tendència de violència contra les dones.

Humiliacions, cops, lapidacions, violacions, insults, maltractaments físics i/o psicològics, esclavatge, assassinats... una llarga llista que sembla que mai s’acaba. Com a exemple, i per no anar gaire lluny en el temps, aquesta darrera setmana hem pogut llegir sobre segregacions al autobusos a poblacions israelianes, sobre testos de virginitat a Egipte, condonació de lapidacions per la pena de morta l’ Iran, o la primera mort de l’any per violència masclista a Girona... Tot un panorama.

I per acabar-ho d’adobar ens arriba des de la llunyana India un altre modus d’agressió contra les dones, un mètode que creiem eradicat però sembla que encara s’utilitza en algun que altre poblat indi: els sacrificis humans als deus. Si hem de creure les cròniques resulta que en ple centre de l’estat de Chattisgarh es va trobar el cos d’una nena el fetge de la qual havia estat ofert als deus de la fertilitat per tal d’obtenir una bona collita. Han estat detinguts els caps de la tribu que van reconèixer els fets però no es consideren culpables al creure que el sacrifici era necessari. Amb l’excusa de la religió tot és possible!

I diuen que estem al segle XXI...

Dona: tapa’t els ulls!

Si fa tot just dos mesos s’albirava dins del feudal règim saudita una petita escletxa de millora democràtica amb l’anunci que les dones podrien participar i ser escollides en les properes eleccions municipals, avui les esperances de progrés es tornen a veure enterbolides.

A l’Aràbia Saudita les dones per llei han de vestir de negre de dalt a baix i amb el cabell cobert. Incomplir aquesta norma està greument penalitzat, des de fuetades a presó. Ara el Sheikh Motlab al Nabe, portaveu del Comitè per la Promoció de la Virtut i la Prevenció del Vici vol anar més lluny. Vol que s’aprovi una llei que obligui a les dones amb els ulls “bonics” que també se’ls tapin. Sembla ser que per aquest grup integrista els ulls poden ser massa temptadors pels homes saudites i que cal garantir la puresa de les dones!

Esperem que la proposta quedi només en proposta i finalment sigui rebutjada, però el fet de que es presenti ja demostra fins a quin punt la societat saudita viu ancorada en un món arcaic que no respecta ni els drets ni la llibertat de les persones. Més encara, que no considera a les dones com a persones.

Donar la cara, i el cos, contra hipòcrites i censors.

Tenir vint anys, ser dona i viure a Egipte no és gens fàcil. Si a tot això se li afegeix el ser feminista i lluitar contra el vel islàmic la situació es complica encara més.

Doncs bé. Resulta que una noia egípcia de 20 anys, Aliaa Magda Almahdy, ha desafiat a totes les ments retrògrades del seu país atrevint-se a mostrar-se despullada al seu bloc. Amb la seva acció, que no sols es queda amb unes fotos sinó que porta tot un discurs darrera, intenta aixecar consciències i anunciar que les dones no permetran que se les relegui a un segon terme, que sense les dones no hi haurà cap canvi substancial dins del món àrab.

Aliaa, diu que lluita contra la societat sexista, violenta i racista, la societat de l’encalç sexual i de la hipocresia. Vol sentir-se, i creu que en té tot el dret, lliure.

Aliaa és valenta, s’enfronta a la tradició, a una religió coercitiva i al masclisme d’una societat patriarcal i tancada. Aliaa sap que s’hi juga molt. Ha triat, sap que sense llibertat no tindrà futur. Esperem que guanyi el seu repte.

"Con Burka y a lo loco" o el vot femení (limitat) arriba Aràbia

Sabíeu que Aràbia Saudita és l’únic país regit per la llei islàmica que nega el vot a les dones? Doncs sembla, si hem de fer cas a les paraules del rei saudita Abdullah, que això canviarà properament.

En una intervenció davant del Consell de la Shura -una mena de parlament sense cap tipus de poder legislatiu- Abdullah va assegurar que a partir de les eleccions de dijous que ve les dones podran participar a les eleccions municipals. Un fet històric que equipara els drets les dones als drets electorals dels homes dins la minsa democràcia saudita. Un democràcia on per pertànyer a la Shura només es pot ser escollit pel rei!

Les dones saudites d'aqui quatre anys podran votar a les municipals i ser escollides regidores, això sí ben tapadetes amb el burka. Quan podran triar realment el seu futur?

El papa a twitter ( i 2)

@ciudaddemujeres
No estaba dispuesta a darme un chute de incienso así que hoy no vi la tele.
@RecioManolo
RT @Javier_Baraja: Rajoy se mete por error en el Papamovil --> y de ha puesto el cinturón esta vez?
@JordiPM
Ja que la Sagrada Família està en obres, el papa farà la missa amb casc?
@lamallacat
darrera el papa passa un camió de BCN Neta... vaja! per què serà?
@perejp
El miracle dels pans i els peixos:els 4 gats que veuen pasar al #papa al carrer es convertiran en 'centenars de milers de persones'
@Amgarcia01
Además casi me da algo pensando que el kkk había invadido la sagrada família!!
@carlosguadian
Qué claro tiene el Papa y Cia. la separación de género. Ellos sentados y las monjas preparando la mesa
@raventos
Las señoras monjas limpiando el altar, las únicas mujeres que participan activamente en la ceremonia. Pim pam toma lacasitos
@mgarrigap
1r miracle de la visita del Papa a #Barcelona: escoltar català a Intereconomía i que no ho critiquin! ;-)
@elbaronrojo
Dice el Papa que España es laica. ¿Eso no era una perra? A ver si va a tener razón...
@minipunk
Hoy Barcelona es la ciudad más segura de España (porque tienen al mayor "pastor alemán" de Europa)
@ciudaddemujeres
Si el Papa viene a recordarnos qué pasó en España en los años 30, tiene sentido que nos preguntemos qué hacía él en aquel momento. (PÁSALO)
@JosepAntonFdez
Benet XVI i Ahmadinejad són els únics caps d'estat amb carta blanca per insultar els seus amfitrions.
@DavidLinares
El Papa está en Barcelona, ¿dónde está Jimmy Jump cuando se le necesita?

La visita del Papa a UK

No plou sempre al gust de tothom

Humor i burka

Joveneta, no pretendràs sortir vestida així!

La religió, un fet privat

Penso que totes les creences són respectables, sempre i quan no ofenguin o imposin les seves costums als demés. El fet religiós i les seves normes, s’han de moure dins de l’àmbit de la vida privada de les persones. La religió mai s’ha d’imposar com a llei. És necessària una separació de l'església -de qualsevol tipus- i l'estat. Sense religió a la vida pública serà més fàcil conviure.

Els escarabats (amb perdó dels escarabats) són una plaga

L’integrisme religiós està de moda. Negacionistes al Estats Units, islamistes radicals, catòlics que volen tornar al passat... Avui toquen els ultraortodoxos jueus.

Al voltant de 100.000 persones es van manifestar a Jerusalem. Resulta que un grup de més de 80 pares askenazis han estat condemnats a penes de presó per discriminar filles de famílies sefardites. Els manifestants, a part de demanar la seva llibertat, reclamen que la Torà prevalgui a la legislació de l’estat.

Fets com aquest em reafirmen en la meva convicció de la necessària separació entre qualsevol tipus de religió i els estats. Els i les demòcrates encara haurem de lluitar molt per garantir-ho. No ens podem quedar creuats de braços. Haurem de fer servir l’esprai de la llibertat i la igualtat per mantenir els escarabats a ratlla.

Per cert, heu pensat que algú a Israel s’està fent d’or fent i venent barrets i levites negres? Qui deu estar al darrera?

Censura integrista

Aquests dies hem assistit a la polèmica que s’ha generat a patir de l’exposició fotogràfica de Fernado Bayona titulada Circus Chriti feta a la Universitat de Granada. La mostra es una interpretació molt personal del Via Crucis de Jesús. Es una sèrie de 14 fotografies on es mostren entre d’altres una Verge prostituta, un Sant Josep venedor de drogues o un Crist gai. Diverses amenaces a l’artista i protestes contra la mostra han estat els detonants per fer clausurar l’exposició als “responsables” universitaris. Un cop més ha estat el triomf de la reacció.

Malauradament a Granada no és l’únic lloc on hi ha censura. A l’estat de Meghalaya, al nord de la India, han demanat la retirada d’un llibre de text. Aquesta vegada el motiu es la presentació d’una imatge de Jesucrist fumant i amb una cervesa a la mà. L’església catòlica india no ha tingut prou amb això i ha anat més enllà; ha demanat a les seves escoles que no comprin cap llibre més de la mateixa editorial.

Sembla que això de la llibertat d’expressió no està de moda. Es comença així, com a primer pas per cremar llibres, i quan es cremen llibres ja sabem com acaben les coses... Quina por!

Pactes amb el diable

Fa uns dies vam poder llegir la notícia que el capellà d’Horta de Sant Joan havia estat denunciat per pares d’algunes nenes de segon d’ESO per retenir-les, suposadament, en contra la seva voluntat dins del cotxe.

Tot i que les informacions són contradictòries i no gaire clares, sembla ser desprès d’un sopar amb varis nois i noies de la població el capellà va convidar a tres noies i a un noi a visitar l’església sota la llum de les llanternes per veure un crucifix. Un cop dins al cotxe, al veure l’actitud estranya del capellà –bloquejar les portes, música a tota marxa i una arrancada a gran velocitat- els nens van intentar sortir. Tots van poder abandonar el vehicle menys la noia que anava de copilot que va ser retinguda. Les criatures es van espantar i van avisar als seus pares. No va passar res més, però sembla ser que el capellà va enviar un missatge a la nena demanant que no digués res.

Avui hem pogut llegir que els pares han pactat amb el bisbe de Tortosa la retirada de la denuncia a canvi del trasllat del capellà. Com és possible que uns pares que denuncien a algú que teòricament ha “molestat i espantat” als seus fills puguin retirar la denúncia? Com és possible que el bisbe de Tortosa pacti una sortida d’aquest tipus? Si els fets són com s'ha explicat la denúncia no hauria de ser retirada, si els fets denunciats són falsos el bisbe hauria de recolzar sense dubtes i fins al final al capellà. Pactar el trasllat del mossèn és admetre la seva culpa. Si és culpable, com és que el bisbe enlloc d’enviar-lo a fer mal a un altre lloc no el cessa? I per acabar de fer preguntes; encara que hagi un pacte entre les parts perquè la fiscalia no actua d’ofici?

Em sembla que en aquest cas algú ha pactat amb el diable.

Roucades o rucades?

Atenció mileuristes, aturats i aturades, prejubilats i prejubilades, immigrants amb i sense papers, acomiadats i acomiadades per baix rendiment, per aplicació d’un ERE o per tancament de l’empresa, estudiants sense feina en perspectiva, taxistes, treballadors i treballadores, autònoms, empresaris i empresàries amb problemes de finançament, pensionistes... ja sabem que la causa de la crisi, no és culpa dels bancs, de les hipoteques, dels especuladors, de les males previsions dels governs de tots colors, de la poca planificació, del capitalisme salvatge...

Avui, per inspiració divina, monsenyor Rouco Varela ha fet unes declaracions que ens ha fet sortir a tots de qualsevol dubte. Les causes espirituals son les culpables finals de la crisi, el que motiva la situació va més enllà de l’economia. Són temes ètics i morals. La situació necessita, per tant, una conversió de les consciències.

Els del PP desprès de sentir les paraules de Rouco s’estiren els pels. Rajoy, Aguirre i companyia s’enfronten a gran un dilema: si fan cas al cardenal ja no poden acusar a Zapatero de tots els mals del país, al menys de la crisi. Què faran?

Mentrestant els humans i les humanes ja sabem que hem de fer: a portar-nos bé -segons la fe catòlica- per foragitar la crisi.

Càstig diví

Diuen que la fe mou muntanyes, no ho sé, no ho comprovat mai. Les úniques vegades que he vist -per la tele- moure’s una muntanya ha estat un esllavissament, un desastre natural que no crec que ningú hagi encarregat a alguna de les moltes divinitats que afirmen que ronden pel nostre planeta.

El que si provoca la fe religiosa –portada a un extrem de fanatisme- és a situacions de risc gratuïtes. Aquí teniu l’exemple que, segons Associated Press, ha passat a Irkutsk (Rússia).

Resulta que 117 persones han hagut de ser hospitalitzades i 83 més medicades desprès que ingerissin aigua d’un llac al costat d’una església. Els russos ortodoxos creuen que l’aigua obtinguda a la Epifania -que ells celebren el 19 de gener- és sagrada, per tant no van tenir cap mena de mania per beure-la. El líquid del llac va resultar que estava contaminat i va intoxicar a molts dels creients. Haurà estat casualitat o és un càstig diví?

Morir amb dignitat

L’ajuntament de Barcelona, com es nota que sortosament el governa l’esquerra, ha aprofitat la tramesa mensual del seu butlletí a les cases barcelonines per incloure un díptic informatiu sobre el dret de les persones a morir dignament.

En poques, però entenedores, paraules explica els dret i els deures dels malalts, des del dret a rebre informació verídica del seu estat de salut fins a la possibilitat de negar-se a un tractament.

El fulletó també dona a conèixer què és un el testament vital –“les instruccions que la persona malalta vol que es tinguin en compte quan no pugui expressa-les personalment”- i quin son els passos a fer per aconseguir-lo.

Canviant de tema, però també relacionat amb la mort digna, avui precisament m’ha arribat la notícia d’una pàgina holandesa que dóna instruccions concretes per a suïcidar-se d’una manera silenciosa. Com és de suposar la pàgina en qüestió ha fet un gran enrenou, els detractors del suïcidi estan removent cel i terra per tancar-la.

Independentment de l’opció de cadascú sobre el suïcidi, dels motius religiosos o morals que això comporta i de l’oportunitat i legalitat de la pàgina, el que m’ha cridat l’atenció han estat algunes de les raons que argumenten els de NVVE. Vegeu-ne unes quantes.

Contribuir a que els que estan cansats de la vida “no es tirin a les vies dels trens, es pengin o utilitzin altres mètodes horribles”. Estalviar al màxim possible el mal tràngol als familiars per una mort violenta. Evitar el suïcidi “espontani” ja que les barreges de medicaments que aconsellen només s’obtenen sota recepta mèdica... Realment fa reflexionar i la polèmica està servida.

Un cop he rellegit l’article em sembla que no queda gaire clar que no és el mateix la mort digna d’un malalt que el suïcidi digne. La meva opinió és que les dues opcions son respectables. Però mentre em podria considerar un defensor i activista de la primera, l’opció del suïcidi personalment no la comparteixo (ara bé, que tothom faci el que vulgui).

Càstig diví

El passat 12 d’octubre, mentre per la ciutat de Madrid alguns cridaven contra el Zapatero a la desfilada militar, mentre a Barcelona altres treien les estanqueres anticonstitucionals del bagul dels records i s’aplegaven a Montjuïc cantant himnes caducs fent la salutació feixista, mentre la majoria dels mortals de Madrid i Barcelona ens dedicàvem a passar un bon dia de festa, a la ciutat de Roma estava plovent.

A Roma no només va ploure molt, va caure una gran tempesta. Mireu com va quedar la plaça de Sant Pere. Sense un gat. Totes les cadires bolcades pel terra. Jo no crec gens en aquestes coses, però que passi això al Vaticà em fa mala espina, sembla com si algú d’allà dalt estigués molt enfadat. Jo, si fós el Ratzinger, m’ho faria mirar, alguna cosa no es deu estar fent bé. Potser és la postura de l'església católica sobre l’avortament, o sobre la sida, o sobre els mètodes anticonceptius, o sobre el paper de la dona a la societat i a dins de la pròpia església, o sobre l’homosexualitat, o sobre l’encobriment dels capellans pederastes o sobre...

El que va passar l'atre dia al Vaticà més que un temporal sembla un càstig diví.

Inquisidors a la cort d’Obama

Quan un organització de qualsevol tipus esmerça part dels seus esforços per controlar les activitats dels seus membres, quan l’obediència i la força autoritària de la direcció és l’única manera de mantenir unit un grup vol dir que alguna cosa no funciona, que el sistema està espatllat.

Això és el que li passa a l’església catòlica americana. Fa poc va haver d’afrontar centenars de denúncies per assetjaments sexuals als feligresos, d’acusacions de pederàstia de molts dels seus capellans. Desprès de molt judicis i investigacions ha hagut de reconèixer les “malifetes” de molts dels seus representants. Han hagut de pagar fortunes en indemnitzacions per tal que els afectats callin. Han tapat com han pogut el forat.

Ara tenen un nou problema, resulta que el Vaticà creu que la conducta de moltes de les congregacions de monges dels Estats Units d'Amèrica s’ha” liberalitzat” massa. Sembla ser que aquestes monges segueixen la filosofia emanada del congrés Vaticà Segon, alhora que incrementen el seu treball en activitats de caire caritatiu independentment del seu caràcter catòlic o no. Algunes d’aquetes monges van més enllà i defensen sense embuts l’ordenació sacerdotal femenina i l’abolició del celibat obligatori, i a més van sense hàbit!. Pels bisbes conservadors que fan costat a Ratzinger això ja es massa i han endegat una campanya per fer tornar a les “bones costums” a les monges divergents, a les monges massa progres pels seus ulls.

Per controlar a les monges s’ha encarregat a la Sagrada Congregació per la Doctrina de la Fe(La Santa Inquisició) que faci un estudi de totes les congregacions sospitoses, en tregui conclusions i actuï en conseqüència. A tal efecte hi han enviat inquisidors. El resultats de les investigacions no es faran públics i quedaran en mans dels bisbes (homes) per actuar, regular i imposar la seva llei sobre les monges (dones).

En fi, gris futur a la vista per les “monges progres ianquis”. Que Déu les agafi confessades.

Dones i Burka, humor reflexiu

Cada dia, els diaris de tot el món publiquen infinitat d’acudits i de tires còmiques, normalment s’espera que arrenquin un somriure però a vegades el que provoquen es una reflexió. Aquest és el cas de la vinyeta que avui ens ocupa. L’autor ha sabut treure una punta “humorística” a un problema que afecta a milions de dones de tots el planeta! Fixeu-vos en l’expressió de terror i impotència ( o així jo ho interpreto) al descobrir el sexe del futur nadó. Resignació davant el que li espera?

Rouco rides again

La veritat és que no me’n puc estar. No ho volia fer, els meus detractors tornaran a tenir munició contra meu. Però el tema em pot, no em puc resistir. He llegit la noticia aquesta tarda al digital de El Público. Ho he comentat amb els companys de feina. Més tard a l’executiva del partit a les Corts també ha sortit el tema. He dit que no ho faria, que aquesta vegada ho deixaria passar, però m’he pogut resistir. L’assumpte és mes temptador que un Magum doble de xocolata.

L’arquebisbe de Madrid Rouco, President de la Conferéncia Episcopal Española, afirma que si les famílies de Madrid i Pozuelo de Alarcón resessin més el rosari, els aldarulls de Pozuelo no s’haguessin produït. Toma ja ! Ha descobert la sopa d’all i es queda tan ample! Es mereix, amb el permís d’en Jaume d’Urgell, un premi Príncipe de España a la millor frase del segle.

Només un comentari final. Si aquest és un dels dirigents de l’església catòlica espanyola com poden estranyar-se que cada vegada més la gent normal se’n aparti?

Apa per avui prou me’n vaig a resar el rosari.

Israel avui: religió i segregació de la dona

Llegeixo amb sorpresa, i indignació, la notícia publicada avui a la Vanguardia digital sobre la cada vegada més freqüent moda en zones ultra ortodoxes israelianes d’obligar a seure a les dones al darrera de l’autobús. Amb l’argument de mantenir la ”decència” les dones que vulguin utilitzar aquestes més de 90 línies públiques han de vestir “adequadament”, es a dir amb vestit llargs, i , per descomptat, no seure al costat dels homes.

Un grup d’intel·lectuals s’afegit al gran nombre d’organitzacions feministes que estan contra la mesura. Han demanat la desaparició d’aquestes línies. El govern ha de donar una resposta abans d’uns mes.

El problema rau en l’augment constant del poder dels ultra ortodoxos jueus. La debilitat electoral del partit de Netanyahu, ha donat ales als seus aliats ultraconservadors per anar introduint, dia i dia i sense contemplacions, mesures que debiliten la llibertat de les persones, en especial la les dones, i que porten al terreny públic el que hauria ser d’àmbit estrictament privat: la religió.

El tema de la segregació als autobusos no és únic, ja s’han començat a detectar cues segregades a estafetes de correus.

Sovint ens queixem dels islamistes pels seus comportament vers les dones, el ultres jueus són exactament iguals. Seguirem callats? O ens començarem a moure quan aquestos moviments intolerants arribin a casa nostra? No serà massa tard?