Es pot tenir molta paciència però tot té un límit!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gats. Mostrar tots els missatges
divendres, 3 de juny del 2011
dissabte, 12 de març del 2011
Quina vergonya!
Veure aquesta imatge m’ha impressionat. Que passi a Líbia, que els seus lluitin per la llibertat, això no pot ser cap excusa, alguna cosa estem fent malament quan un nen ha d’agafar una arma.
Ens hauria de caure la cara de vergonya!
Ens hauria de caure la cara de vergonya!
diumenge, 19 de desembre del 2010
Decisions errònies
La curiositat forma part de vida animal. A la natura conèixer l’entorn no només és necessari sinó que aporta la informació imprescindible per tal de prendre les decisions que calguin davant d’afrontar fets desconeguts.
Posem-nos per una moment a la pell de la granota, què deu estar pensant? Quina mena d’animal és aquest? No vull acabar a la seva panxa. Serà perillós? M’haurà vist? Em moc o haig de fugir?
En canvi el gat probablement des de la seva òptica pensarà altres coses. Quin animal més estrany, deu ser molt fort o verinós ja que tot i que és petit no es mou i em desafia. Serà millor que no m'hi acosti. A la que pugui tocaré el dos.
Entre els humans la cosa tampoc és senzilla, cada dia hem de prendre decisions que afecten el nostre present i per extensió el nostre futur. A la feina, a la família o durant el temps d’oci sempre estem decidint. A cada moment hem de triar. Fruita o gelat, socialistes o convergents, Barça o Espanyol, mar o muntanya... I sovint hem de prendre decisions importants aquelles en que si no volem acabar a la panxa del gat no ens podem equivocar.
Posem-nos per una moment a la pell de la granota, què deu estar pensant? Quina mena d’animal és aquest? No vull acabar a la seva panxa. Serà perillós? M’haurà vist? Em moc o haig de fugir?
En canvi el gat probablement des de la seva òptica pensarà altres coses. Quin animal més estrany, deu ser molt fort o verinós ja que tot i que és petit no es mou i em desafia. Serà millor que no m'hi acosti. A la que pugui tocaré el dos.
Entre els humans la cosa tampoc és senzilla, cada dia hem de prendre decisions que afecten el nostre present i per extensió el nostre futur. A la feina, a la família o durant el temps d’oci sempre estem decidint. A cada moment hem de triar. Fruita o gelat, socialistes o convergents, Barça o Espanyol, mar o muntanya... I sovint hem de prendre decisions importants aquelles en que si no volem acabar a la panxa del gat no ens podem equivocar.
dissabte, 18 de setembre del 2010
Gat xinés, gat polit.
Sabíem que el gats són molt polits però aquest supera l‘exquisidesa.
Description:
Kitty sits up and eats from chopsticks
Kitty sits up and eats from chopsticks
Description:
Kitty sits up and eats from chopsticks...
Kitty sits up and eats from chopsticks...
Description:
Kitty sits up and eats from chopsticks
Kitty sits up and eats from chopsticks
diumenge, 27 de desembre del 2009
Bestieses humanes: gats amb perruca
Les hores de lleure dels dies de festa, sobretot quan n’hi ha de seguits, ofereixen una oportunitat per fer coses que normalment no es té el temps de fer. A mi, personalment, m’agrada anar xafardejant per la xarxa. Començo per un tema i mai sé on acabaré. La meva darrera aventura d’exploració m’ha portat des del Sàhara a una pàgina de venda de perruques per a gats.
Com que des d’aquest bloc em permeto opinar de moltes coses, i en especial he pres postura reiteradament sobre la relació dels humans amb els animals -baralles, toros (1,2,3), elefants, dracs de Komodo-, també vull opinar sobre les perruques per a gats.
Els gats són éssers vius i com a tals es mereixen un tracte correcte per part dels humans. Els gats domèstics conviuen amb les persones, als pisos, a les cases, per tant necessiten unes cures que facilitin les relacions mútues. Menjar, medicines, distraccions, jocs, però sobretot companyia i afecte. El que no cal oblidar mai, per molt que els puguem estimar, que no són persones, que són animals. I és com a animals com els hem de tractar, no els hem “d’humanitzar”. Intentar se’ns assemblin no deixa de ser una aberració. Així doncs davant de la possibilitat d’una nova moda “gatona” només puc fer una afirmació: Perruques per a gats? No gràcies.
Com que des d’aquest bloc em permeto opinar de moltes coses, i en especial he pres postura reiteradament sobre la relació dels humans amb els animals -baralles, toros (1,2,3), elefants, dracs de Komodo-, també vull opinar sobre les perruques per a gats.
Els gats són éssers vius i com a tals es mereixen un tracte correcte per part dels humans. Els gats domèstics conviuen amb les persones, als pisos, a les cases, per tant necessiten unes cures que facilitin les relacions mútues. Menjar, medicines, distraccions, jocs, però sobretot companyia i afecte. El que no cal oblidar mai, per molt que els puguem estimar, que no són persones, que són animals. I és com a animals com els hem de tractar, no els hem “d’humanitzar”. Intentar se’ns assemblin no deixa de ser una aberració. Així doncs davant de la possibilitat d’una nova moda “gatona” només puc fer una afirmació: Perruques per a gats? No gràcies.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Gat i gos, amics fins a un punt
Són molts els exemples d’amistat entre gats i gossos, però que quedi clar que amb les coses de menjar no s’hi juga.dilluns, 5 d’octubre del 2009
Bambi, Tambor i el gat
La mare del Bambi va morir sota les bales d’un caçador. Als cinemes el públic infantil, i més d’un adult, va plorar. El que va quedar per una altra pel·lícula va ser el vídeo que ara teniu en “exclusiva“. Bambi i el conill Tambor tenen un nou amic que els consolarà de la gran pèrdua.
Nota: El vídeo me’l ha enviat la Pitu, moltes gràcies.
dimarts, 29 de setembre del 2009
Gats i gossos trencant mites
Seguim trencant mites, ara resulta que el gats i els gossos no només són amics, si no alguna cosa més que amics. A qui no li agradaria que li fessin un massatge tan relaxant?
diumenge, 20 de setembre del 2009
Noves màquines, nous problemes
A mida que la societat moderna evoluciona, els humans ens hem d’acostumar a noves màquines que ens fan més senzilla la feina. Els nous aparells ens porten sovint molts problemes, per sort pel nostre ego no som els únics que ens sentim estranys.
dilluns, 14 de setembre del 2009
La destrucció d’un mite
Tota la vida havia sentit que els gats eren molt nets però que tenien por a l’aigua. En el vídeo que adjunto podeu comprovar que no és veritat, al menys amb el gat protagonista. Un altre mite que s’ensorra. Ja res és el que era.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)