El 25 d’abril del 1975, Franco encara vivia i jo estava estudiant COU. Eren temps de protestes polítiques i qualsevol excusa era bona per reivindicar la democràcia. A la pissarra de la classe “algú” va escriure: “Portugal 365 dies de llibertat, Espanya 0”. Aquell dia no vam fer gaires classes o almenys jo no hi vaig assistir. Recordo que vam fer un recapta entre els “progres” de l’escola i amb els diners recollits vam comprar clavells vermells que -per sorpresa dels vianants- vam repartir gratuïtament per la Rambla Catalunya. Era el nostre petit homenatge a l'aniversari de la revolució portuguesa i una forma pacífica de reivindicar la nostra pròpia i somniada llibertat.
Han passat molts anys, la situació política ha canviat molt. Franco fa anys que està enterrat i ja fa temps que vivim en democràcia. Hem aconseguit grans fites: eleccions lliures, sanitat pública universal, supressió del servei militar obligatori... una llarga llista de millores que es podrien resumir en l’assoliment de la gran fita: l’estat del benestar.
Però avui, 37 anys desprès de la revolució portuguesa, les coses s’estan torçant. La crisi econòmica internacional, provocada per especuladors sense escrúpols i tolerada per la majoria de governs occidentals, ha provocat la fallida de l’estat portuguès. A tot el món, la dreta econòmica i política s’empara en la crisi i les seves conseqüències per laminar els drets dels més dèbils i seguir afavorint al gran capital.
A Catalunya, el govern d’en Mas aprofita qualsevol escletxa per suprimir prestacions socials. Les retallades econòmiques en sanitat, ensenyament, cultura o infraestructures no només afavoreixen directament al sector privat, sinó que també -i el que és molt més greu- posa en perill d'una manera irreversible l’estat del benestar.
En record a tots aquells i aquelles que van lluitar per la llibertat i la democràcia no hem permetre cap pas endarrere, no ho podem permetre. Hi ha altres maneres més solidàries i justes per sortir de la crisi, no ens quedem creuats de braços, ens hem de revoltar!
La lluita continua...
Han passat molts anys, la situació política ha canviat molt. Franco fa anys que està enterrat i ja fa temps que vivim en democràcia. Hem aconseguit grans fites: eleccions lliures, sanitat pública universal, supressió del servei militar obligatori... una llarga llista de millores que es podrien resumir en l’assoliment de la gran fita: l’estat del benestar.
Però avui, 37 anys desprès de la revolució portuguesa, les coses s’estan torçant. La crisi econòmica internacional, provocada per especuladors sense escrúpols i tolerada per la majoria de governs occidentals, ha provocat la fallida de l’estat portuguès. A tot el món, la dreta econòmica i política s’empara en la crisi i les seves conseqüències per laminar els drets dels més dèbils i seguir afavorint al gran capital.
A Catalunya, el govern d’en Mas aprofita qualsevol escletxa per suprimir prestacions socials. Les retallades econòmiques en sanitat, ensenyament, cultura o infraestructures no només afavoreixen directament al sector privat, sinó que també -i el que és molt més greu- posa en perill d'una manera irreversible l’estat del benestar.
En record a tots aquells i aquelles que van lluitar per la llibertat i la democràcia no hem permetre cap pas endarrere, no ho podem permetre. Hi ha altres maneres més solidàries i justes per sortir de la crisi, no ens quedem creuats de braços, ens hem de revoltar!
La lluita continua...
Total mente de acuerdo contigo,Enric.
ResponElimina