Sachertorte, la meva mona particular

Com que sóc l’únic que aprecia el dolç a casa ja fa anys que no entren mones. Per Pasqua fa temps que no em delecto amb un bon pastís de xocolata. En dies com avui, en que els telenotícies ens parlen de les diferents obres d’art que ens ofereixen el pastissers, em fan venir dentetes.

Enguany, però, he tingut sort. Una visita a cal sogre i la meva cunyada m’ha ofert un tall de Sachertorte. No me’n he pogut negar i en qüestió de segons tenia al davant el plat amb una bona porció de pastís. Mig en conya m’he queixat una mica i he dit que, per acabar d’amorosir el plat, trobava a faltar una mica de nata. Dit i fet, nata a dojo.

La Sachertorte amb nata estava genial!

Carn de gos

Això d’estar connectat constantment a Internet i consultant el que fan les meves amistats del Facebook et reporta sovint alguna sorpresa.

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de veure les fotos del mercat de Moran que ha penjat el meu amic Víctor que està de professor a Corea del Sud.

Una primera impressió, un mercat com qualsevol altre, molta gent –en aquest cas coreans i coreanes- tafanejant en busca de la millor oferta. Multitud de productes en venda, com a tot arreu.

De sobte m’aturo a observar detigudament una foto que em crida especialment l’atenció: una gàbia plena de gossos. Comença la meva sospita que es confirma amb la foto següent: un gos mort a punt per ser trossejat. No m’escandalitzo, cada cultura té les seves costums gastronòmiques. La carn de gos forma part de la tradició culinària coreana i no té perquè canviar (tot i que sembla que la tendència a consumir carn de gos va disminuint). De la mateixa manera que a casa nostra mengem vaques o conills, ells mengen gossos. Des del punt de vista occidental pot produir-nos esgarrifances, però en la mesura que son criats per a l’alimentació humana i, en principi, en unes condicions dignes no tinc res a objectar.

Probablement algú que llegeixi això posarà el crit el cel. Si ho veu algun periodista serà capaç de publicar a tota pàgina que estic a favor de matar gossos i -fins i tot- alguns en demanaran la meva dimissió. Però la cosa no es així, jo només relato un fet: a Corea mengen gossos i crec que cal respectar-los (als coreans).

La suma

Una curiositat del viatge. El primer àpat -quan es viatja el tastar diferents menjars són part de les experiències imprescindibles- que vam fer a Düsseldorf va ser a una d’aquelles cerveseries de culte que surten a les guies i tenen la seva pròpia cervesa: la Füchschen Alt.

Vaig demanar-me mig ànec amb patetes rostides i col; la Regina una d’aquelles amanides en les que hi ha de tot. Tot molt bo i molt ben servit en un ambient acollidor però sorollós. A l’hora de demanar el compte va venir la sorpresa; el cambrer va agafar un posa gots i va anar apuntant el preu de les consumicions, el va deixar sobre la taula i es va posar a sumar. El curiós del tema és que va sumar de baix a dalt! Sí, ja sé que no m’he explicat prou bé; penso que si feu un cop d’ull a la foto ho podreu veure i entendre més clarament.

Sumar de baix a dalt, serà una nova moda?

Sopar al Brauhaus Sion

El primer dia d’estar a Alemanya no perdono, no puc deixar d’intentar de menjar un del meu plats preferits: el colze de porc -en castellà codillo-. I que millor que fer-ho a uns dels locals més antics de la ciutat de Köln, el Brahaus Sion que serveix cerveses des del 1318.

El Sion és un cerveseria típica alemanya, decoració de fusta, molta gent, menjar i sobretot molta cervesa. Avui hem triat be i com sempre ho hem compartit.

Jo he demanat el colze de porc acompanyat de patates rostides -amb petits bocinets torrats de bacon- i “Wirsing” que vindria a ser una mena de trinxat de col i carabassó amb crema de llet. La Regina s’ha decantat per una botifarra de sang amb encenalls de ceba fregida acompanyada de d’un puré de patates i compota de poma. Els dos plats eren genials i el preu total -contant les dues begudes- no ha arribat als 23 euros. Una ganga pel paladar i la butxaca.

Secrets de família

Les celebracions familiars al voltant de Nadal serveixen, entre altres coses, per posar-se al dia del que passa a aquells parents i coneguts que només veus de tant en tant. La vida moderna, la distància, les presses, la feina fan que molt sovint oblidem mantenir el contacte amb els familiars i amics. Els sopars de feina o amb les amistats i les reunions familiars (Tió, Nadal, Sant Esteve) ens ho posen fàcil, una estona per recuperar la memòria comuna.

Ahir vam anar a casa la mare, el sopar de cada any. Ens ho vam passar molt be, vam fer conya. Vam recordar les velles anècdotes de la cada més llunyana infància, vam explicar les mateixes històries de sempre, vam...

Però el món evoluciona i, sortosament, les converses també. Ahir el tema estrella va ser el Facebook i el meu bloc. La conyeta que em feien les meves nebodes. La simulada indignació de la meva germana; diu que he comés un a gran pecat, que he revelat a la xarxa els secrets més ben guardats de la família: les receptes de la mare. Em preguntaven, tot rient, si pagava per tenir comentaris tan amables al Facebook. També vam parlar del Nil, el meu fill que està a Amèrica; qui més qui menys ha remenat pel seu mur, vam imaginar les historietes que està passant, vam riure. Vam fer família.

Galetes d’avellanes, les “Makronen”

No cal que us digui que la meva mare té receptes de cuina molt bones, unes poques les heu pogut llegir en aquest bloc. Fins i tot alguns i algunes les heu provat de fer, i de ben segur que les repetireu.

Avui us presento una nova recepta que la meva mare va aprendre de la seva mare i que aquesta havia après de la seva sogra alemanya, la meva besàvia Anna Marie Fleck: les galetes d’avellanes, a casa les coneixem per “Makronen”.

Ingredients:

5 clares d’ou
300 grams d’avellanes (si són de Riudoms millor)
80 grams de farina
250 grams de sucre
Aroma de vainilla

Preparació:

Batre les clares d’ou fins que arribin al punt de neu.
Moldre les avellanes.
Barrejar les clares amb tots els altres ingredients molt suaument. Cal que les clares no “baixin”.
Amb dues culleretes fer "muntanyetes" i dipositar-les sobre la safata del forn prèviament engreixada.
Posar una avellana sencera sobre cada pastisset.
Posar-ho al forn suau (180 graus) durant uns 35 minuts.

Barcelona, Cultura, Nadal i Gastronomia

El fet de treballar al centre de Barcelona té moltes avantatges i pocs inconvenients. Bé, pensant-m’ho molt només trobo un inconvenient, el fet de tenir que desplaçar-te des de casa per arribar-hi. Les avantatges són tantes que un enamorat com jo de la ciutat no acabaria mai d’enumerar-les.

Avui al migdia he sortit a passejar una mica, he enfilat Pau Claris cap avall. Feia fred. A la Gran Via la guàrdia urbana desviava els cotxes, hi havia una mani, la Via Laietana estava tallada. A l’alçada de la llibreria Laie una cosa m’ha fet aturar. Un arbre de Nadal, una arbre de Nadal guarnit, elegantment guarnit, guarnit amb galets gegants. Magnífic, sobri, distingit. No me’n he pogut estar n’he fet una foto.

Una formula notable la que han trobat els de la Laie: unir la cultura, les festes de Nadal i la gastronomia. Una bona pensada unir els llibres, l’arbre i els galets. El centre de la ciutat sempre et sorprèn, realment treballar al centre de Barcelona té moltes avantatges.

Galetes de Nadal

Com cada any, quan s’acosten les festes nadalenques, la meva mare es tanca un tarda a la cuina i es posa a fer les galetes que tan ens agraden a tota la família. Avui, com és dijous, hem dinat plegats, i m’ha portat tota contenta un paquetet unes quantes galetetes per que vagi fent boca.

No me’n he pogut estar i li he demanat la recepta, penso que una cosa tan bona ha de ser més coneguda. Aquí la teniu.

Ingredients.

180 grams de mantega
180 grams de sucre
4 rovells d’ou 370 grams de farina
Ratlladura de llimona
1 raig de rom
1 culleradeta de llevat (royal)

Preparació: (us ho transcric tal com m’ho ha explicat)

Amb la farina i el llevat cal fer una petita “muntanyeta”, li farem un cràter al centre. Un dels forat hi posarem els rovells, el sucre, el rom i la ratlladura. Ho barregem tot fins obtenir una massa, incorporem la mantega , que prèviament hem fet a trossets, i ho treballem tot fins a obtenir una massa homogènia. Deixarem la massa reposar una estona a la nevera.

Amb el corró fer una làmina d’uns 4mm i amb motllos petits - poden ser cors, estels, arbres de Nadal, campanetes...- donar formes a les galetes. Posar les galetes al forn uns 35 minuts a 180 graus.

Les galetes es pinten amb rovell batut i es poden decorar a discreció, per exemple amb panses o granets de colors.

Bon profit!

La castanyera del carrer Numància

Amb l’arribada de la "tardor de veritat" ve de gust menjar unes castanyes calentonetes, al barri de les Corts encara tenim dues castanyeres; l’una està al carrer Entença, a la cantonada amb la Diagonal, l’altre és la que està al carrer Numància, a la plaça Rosés. La de Numància és la nostra, fa anys que els meus fills en compren.

Deia que amb el fred ve de gust menjar castanyes, avui me’n he fet un fart, en pensava comprar unes quantes pel meu fill Pau, però com que he fet una foto i li he dit a la castanyera que en parlaria al bloc, m’han regalat un bon grapat més. Resultat tots contents.

Si aneu tot passejant pel barri no dubteu en acostar-vos a la plaça Rosés i comprar-ne unes quantes, estan superbones.

Les receptes de la meva mare. Un aperitiu diferent.

La bona acollida per part d’alguns lectors de la recepta del pastís de formatge amb panses de la meva mare, m’ha fet demanar-li una nova recepta. Aquesta vegada ha decidit canviar de gust, del dolç ha passat al salat, del postres a l’aperitiu. La recepta és molt senzilla però el resultat exquisit. Avui farem el “dip” de musclos –dip és una paraula anglesa que amb una traducció lliure en el món de la gastronomia podríem definir-la com l’acció de sucar algun aliment-.

“DIP” de musclos i formatge

Ingredients:

1 llauna de musclos en encabeix

½ terrina de formatge tipus Philadelfia.

Primerament cal treure les barbes dels musclos.Es posen tots els musclos, el suc de la llauna i el formatge en un bol. Es bat fins aconseguir una pasta homogènia i el plat ja està acabat. Fàcil no?

Es pot sucar amb bastonets, “picos”o patates fregides. O bé es pot servir untat en canapès o torrades.

Pastís de formatge amb panses, la recepta de la meva mare

La paella popular que organitzem els socialistes cada any per la Festa Major de les Corts es diferencia d’ altres activitats gastronòmiques similars és en que alguns dels comensals complementen el menú i porten alguna cosa de collita pròpia per compartir-la amb els veïns i veïnes de la taula. Patates fregides del xurrer, embotits, cava, olives, refrescs són alguns dels exemples d’una improvisació desinteressada.

Enguany, i m’està mal dir-ho, han triomfat els dos pastissos de formatge amb panses que va fer i portar la meva mare. Fets a tallets petits va arribar a molta gent, potser una cinquantena de persones els van poder tastar. Resulta que el pastís va agradar molt i van ser vàries les persones que es van acostar a la meva mare per tal de demanar-li la recepta, la dona no cabia de goig. Alguns em van dir que seria bo que la posés (la recepta, no la mare) al meu bloc, així la podrien copiar sense problemes.

Dit i fet, com que els socialistes ens agrada compartir les coses aquí en teniu la recepta. La mare diu que es molt senzilla, ja m’ho sabreu dir. Que aprofiti.

½ Kg de formatge tipus quark (en trobeu en terrines a qualsevol gran superfície)
50grs de farina
150grs de sucre
3 ous
Panses al gust (millor que siguin “corintes” que no tenen pinyol i són més petites)
1 làmina de pasta de full (ho trobareu als congelats del súper)

Remenar tots els ingredients, posar-los dins un motlle folrat amb la làmina -prèviament descongelada- de pasta de full. Posar-ho al forn, suau uns 150 graus durant 45 minuts,o més, cal que veieu el pastí quallat.

I ja està, esperar que es refredi i bon profit. Per cert, si us en sobra, que ho dubto, la mare diu que es pot congelar.