La senyora Rius, la zoofília d’en Dalí, la Vanguardia i Eurovegas, un cocktail d’interessos explosius

En el món empresarial res és gratuït. Qualsevol gran empresari d’èxit sap que les seves accions i decisions han d’estar han d’estar profundament meditades abans de posar-les en marxa, però també sap que cal crear un clima, un sentiment, una complicitat favorable per tal que les seves propostes, si signifiquen canvis substancials, siguin rebudes sense rebuig. El què es fa i com es ho fa per aconseguir els objectius ja entra dins de l’ètica de cadascú. Alguns es mouen en espais estricament professionals i seguint la llei, altres utilitzen totes les armes al seu abast, legals o no, morals o no, per arribar a la seva fita...

En ple mes d’agost La Vanguardia publicava una contra on es feia una entrevista a Lydia Artigas, coneguda professionalment com la senyora Rius. Un article intencionadament simpàtic on ens explicàvem la “bondat” de la feina de “fer senyors” que l’anciana senyora Rius havia exercit durant tota la seva vida. El reportatge estava tan ben fet que fins i tot es veia amb benvolença la feina de prostituta -ella nega i es distancia de la paraula- de la protagonista.

Fa dos dies la Vanguardia tornava a publicar una contra amb la mateixa protagonista, gairebé amb les mateixes respostes i tornant a incidir en els “beneficis” que la seva feina reportava als seus “senyors”. Curiós em sembla que un diari conservador con la Vanguardia avali d’una manera amable i tan directa la prostitució. Com també em sembla especialment singular que es parlin, com a cosa ben normal, i ens expliquin els “secrets” més íntims d’en Salvador Dalí sobre les seves aventures sexuals amb ànecs decapitats.

No m’agrada ser malpensat, però se’m fa molt estrany creure que la Vanguardia publiqui en tan poc espai de temps dues entrevistes a la mateixa persona que alaben la prostitució . Se’m fa molt estrany creure que la Vanguardia ho faci casualment. Inconscientment el cap se me’n va cap el projecte que s’està discutint aquests dies: l’interès de construir una nova ciutat dedicada al jocs a les rodalies de Barcelona. Eurovegas, que així es diu el projecte, demana a canvi important excepcions fiscals, reduccions dels drets laborals, saltar-se la llei anti tabac, la llei del menor o posar en un calaix la llei d’estrangeria entre d’altres subtileses.

No m’agrada ser malpensat, però tothom sap que passa a les ciutats que es creen al voltant del joc. Només cal recordar alguna de les pel•lícules americanes sobre las Vegas o Atlantic City per saber que pot significar un projecte d’aquest estil : joc, trampes, violència, drogues, delinqüència, blanqueig de diners, proxenetes, màfies i prostitució. He dit prostitució? Em sembla que algun diari conservador intenta suavitzar la imatge de la prostitució ...

No m’agrada ser malpensat, però la intenció per part de La Vanguardia de justificar i “amabilitzar” la prostitució em fa mala espina. Com deia al principi ningú al món dels negocis fa res gratuïtament. Esperem, però, que aquest cop no se’n surtin.

Superhomes a base de pastilles? No, gràcies!

Sembla ser que el xinesos, a part de produir productes a baix cost gràcies a una política laboral medieval i rebentar preus a escala mundial, també es dediquen a la recerca militar. I pel que diuen amb uns resultats impressionants.

Si hem de fer cas a les notícies aparegudes al “South China Morning Post” l’exèrcit popular xinès ha desenvolupat un nou fàrmac que pot mantenir a les persones que el prenguin a ple rendiment durant 72 hores sense necessitat de cap mena de descans. Els experts militars afirmen que la nova medicina serà ideal per poder afrontar amb garanties òptimes les operacions contra els grans desastres naturals... Fins aquí la noticia.

Però el que ningú explica són les possibles seqüeles negatives que aquest fàrmac pugui produir als seus consumidors. Ningú parla dels límits de la ciència per canviar la natura humana.

Tampoc ningú parla del perill que una droga com aquesta passi a mans de desaprensius. Us imagineu, per posar un exemple, aquestes pastilletes barrejades amb una dosi de Viagra en mans de soldats “pacificadors” a qualsevol conflicte armat? Quantes violacions es produirien?

Ningú parla d’ètica i ja és hora que en comencem a parlar.

Trias, tòrtores i prostitutes

Per motius laborals m’he hagut de desplaçar al carrer Lleida. Al costat del BTM (Barcelona Teatre Musical), l’antic Palau d’Esports, he pogut veure aquesta parella de tórtores (Streptopelia turtur). M’he acostat sense molestar-les i les he gaudit durant uns minuts.

Alguns pensarem que n’és de bonic poder observar animals lliures a la nostra pròpia ciutat. Altres, aquells que a Barcelona ho perceben tot negre i que creuen que en època electoral tot si val, enlloc d’una parella de tórtores segur que veuen dues prostitutes mafioses i drogoaddictes fent “botellón” a la capital mundial del delicte.

(Per si algú no sap a qui em refereixo, Xavier Trias ha fet unes declaracions on ha dit que no vol que Barcelona sigui la capital de la prostitució, les màfies, les drogues i el “botellón”. O Trias desconeix la realitat o sembla que confongui Barcelona amb el Bronx.)

Drogues, 4 ratlles

Mai he estat partidari de utilitzar drogues per modificar el meu estat psíquic o físic. Considero que introduir voluntàriament al meu organisme qualsevol tipus de substància que pugui alterar el meu comportament és una gran animalada, un organisme sa i normal, i el meu ho és, no ho necessita. Mentre que no sigui per prescripció mèdica sóc contrari a les drogues. De jove, sempre m’hi havia negat, ni un simple porro, ni una calada, res de res. No diem ja les drogues dures. Utilitzant un llenguatge actual, les drogues no estaven a la meva agenda.

He de reconèixer que sí he consumit com a usuari “social” les drogues “legals”: el tabac i l’alcohol. Fa molt anys, 24, que no tasto l’alcohol, només bec cervesa sense. Era un gran fumador de Ducados, el tabac el vaig deixar ja fa 12 anys; n’era conscient que no era bo, que no era sa, però el que em va fer abandonar definitivament l’hàbit de fumar va ser la constant insistència del meu fill gran que aleshores tenia 6 anys. (Paradoxalment el meu fill ara fuma, quina barra!)

M’han fet arribar un vídeo, sobre 10 drogues que no s’han de consumir al conduir. Ens expliquen amb claretat els seus efectes. Val la pena mirar-lo, està tractat amb un dosi d’humor elevada, segur que us farà somriure, el que m’agradaria que també us fes reflexionar.