Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Corts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Corts. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de març del 2012

Gaites a la Diagonal, Saint Patrick‘s Day 2012 a Barcelona


Sortir a passejar un dissabte al matí i veure un grup de gaiters travessant la Diagonal per enfilar el carrer Numància seria ben estrany si no fos que avui és el dia de Sant Patrici i com cada any, i ja en van 9, a la part alta del carrer Numància es festeja el dia nacional d’Irlanda.

Cervesa negra, rugbi, salmó, viatges, jocs infantils i espectacles es van succeint al llarg de tot el dia davant d’un públic familiar. Irlandesos i barcelonins barrejats en un ambient de festa, és Saint Patrick‘s Day 2012.

dimarts, 6 de març del 2012

Simplement gràcies


(La meva darrera intervenció com a Primer Secretari del PSC les Corts)


Avui es tancarà una etapa que va començar el novembre del 2008 quan es va escollir l’executiva que ara us presenta la seva gestió. Un gestió que ha estat marcada per uns anys políticament durs, molt durs, en el que hem viscut el pitjor cicle electoral de la història del partit. Ja us hem exposat sintèticament i d’una manera clara els trets bàsics del que hem fet o hem pogut fer durant aquests anys. Ara permeteu-me que us parli una mica a nivell més personal, més íntim però també més polític.

D’entrada m’agradaria agrair la tasca i dedicació de totes les persones que han treballat dins de l’executiva, un agraïment sincer i necessari. Formar part d’una executiva no és cap “xollo”, porta molta feina, molts mal caps i, en època de vaques magres, molts disgustos. Però els i les que estem a les executives ho estem per voluntat pròpia, ningú ens obliga a estar-hi. Val a dir que també tenim les nostres petites satisfaccions, com el saber que treballes per una causa noble, la relació estreta amb els altres membres i, de vegades, el veure que els teus plans, els teus anhels es fan realitat.

Satisfaccions, com les que, personalment vaig tenir durant el darrer congrés quan un grup de persones relacionades amb la secretaria de politiques de les dones em van demanar, com a cap de la delegació de les Corts una de les agrupacions que més s’ha posicionat sobre el tema, que defensés l’esmena que incloïa l’abolició de la prostitució en el programa del nostre partit. Veure plasmada en les nostres ponències una reivindicació històrica, un cant a la llibertat de les persones, no té preu. Amb tan sols això ja em sento plenament reconfortat.

Aquests tres anys ens ha passat de tot. Hem hagut de prendre decisions difícils -triar entre persones sempre és dur-. Tot i fer una bona feina hem fet campanyes i les hem perdut totes, però també hem treballat amb força tal com us hem explicat, amb millor o pitjor encert, per tirar endavant el nostre projecte comú.

És a partir d’aquest passat recent que comencem a escriure el futur. Fa tres anys i tres mesos en aquesta mateixa sala 100 persones escollíem entre dues candidatures l’executiva que havia de dirigir el partit a les Corts durant aquests anys, i aquest enfrontament va generar una situació complexa que de cap manera va jugar a favor de la necessària cohesió de la militància.

Una situació que creiem ja es va resoldre. Estenent la mà, obrint portes, però, sobretot, amb la determinació d’evitar les tensions viscudes en el seu moment. Era, i és, una simple qüestió de responsabilitat política en un moment en què la ciutadania mira als polítics amb una desconfiança creixent.

Estic convençut que cal que aguditzem el nostre sentit de responsabilitat per tal de donar respostes eficaces als problemes reals de la gent i no perdre el temps en enfrontaments banals que no condueixen a res. D’aquí la meva decisió i la meva voluntat de fer allò que calgués per aconseguir una candidatura de consens que recollís totes les sensibilitats existents a la nostra agrupació.

I aquesta decisió ha comportat que deixi la primera secretaria per passar a ser, si és que els vostres vots ho ratifiquen, president de l’agrupació de les Corts, amb el Carlos Hornero com a primer secretari.

S’obre així una nova etapa a l’agrupació. Crec que amb el Carlos hem estat capaços de preparar una bona executiva, formada per persones de gran vàlua que estan disposades a treballar plegades i a construir un futur ple d’esperances a l’agrupació.

I si surto escollit com a president de l’agrupació em comprometo que:

• treballaré per tal que el partit torni assolir l’hegemonia social i política, es a dir:

• treballaré per que els socialistes recuperem, entre altres, l’alcaldia de la ciutat,

• treballaré per que l’agrupació de les Corts sigui vista com l’organització que dóna oportunitats a tothom,

• treballaré per que l’agrupació de les Corts sigui un referent de participació i on tothom pugui compartir,

• treballaré per que l’agrupació de les Corts estigui unida i que, a la vegada, tothom tingui la seva pròpia veu.

I des del meu càrrec em comprometo a escoltar a tothom que ho desitgi, i no només a escoltar sinó també vehicular, en la mesura del possible, les seves peticions, els seus suggeriments, les seves inquietuds...

Per acabar agrair-vos la confiança que ens heu dipositat, i demanar-vos dues coses: la primera que voteu afirmativament la gestió de l’executiva sortint, i l’altre -molt més important- que voteu favorablement a la nova executiva. Moltes gràcies.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Una visió intencionadament esbiaixada del 10è congrés del PSC Barcelona


Per fi s’ha acabat el 10è congrés del PSC Barcelona. Per mi han estat un parell de mesos de força feina: ponències, reunions, debats, assemblees, fotocòpies, planificacions, dubtes, credencials, sopars, visualitzacions, llistes, esmenes, taules, candidats, acords, repeticions, aliances, incorporacions, innovació, participació, molts consensos i pocs dissensos, votacions, delegació, resultats i agraïments... Això i molt més ha estat el “meu“congrés.

Passades unes hores, ja descansat, m’agradaria destacar alguns dels aspectes que des d’una òptica estrictament personal em quedaran a la memòria d’aquest esdeveniment.

En primer lloc la gran notícia del congrés: la decisió d’en Jordi Hereu de deixar la presidència del grup municipal socialista i l’anunci que abandonarà en breu la seva acta de regidor. Al marge del ressò mediàtic i de les repercussions polítiques -dins i fora del PSC- i ciutadanes que sense cap mena de dubte tindran, cal ressaltar l’actitud demostrada per en Jordi. Tal i com vaig intentar expressar en meva intervenció al plenari, Hereu ha fet un gest de generositat democràtica que només fan aquelles persones que avantposen els interessos del col•lectiu per davant dels propis. Gràcies de tot cor Jordi per ser, abans que res, persona.

En segon lloc la frase del congrés: Santi Castellà, president del Moviment Laic i Progressista en la seva intervenció a la inauguració en la seva condició de convidat al congrés ens va recordar que “Més enllà del partit hi ha vida”. Una afirmació que pot semblar trivial però que reflexa, agradi o no, el que ha estat una realitat dels socialistes els darreres anys: la desconnexió i l’allunyament del dia a dia de la nostra societat. Per sort sembla que aquest congrés serà el punt d’inflexió i que ha servit per posar les bases per la reconstrucció del projecte dels socialistes barcelonins a la nostra ciutat i la seva reconnexió amb la ciutadania.

En tercer lloc l’obertura i claredat: que en ple congrés Xavier Rius, un periodista gens sospitós de ser prosocialista, afirmi en un tuit: “Feia temps que no veia un congrés de partit tan transparent” demostra que alguna cosa estem fent bé, que anem per bon camí.

En quart lloc: 240 delegades i delegats treballant per arribar a acords, per fer propostes, per consensuar; les votacions a la búlgara queden al calaix dels records, tot evidencia que els temps i les formes dels socialistes estan canviant.

Per acabar i el més important de tot: el recolzament, l’amistat i la confiança que en moments polítics difícils i complicats m’han donat i m’estan donant moltes companyes i companys de les Corts, persones que em recorden des del seu altruisme el projecte d’agrupació participatiu i integrador que compartim. Un projecte que aglutina a molta gent i que no pot quedar al marge del futur.

dissabte, 21 de gener del 2012

El color verd i la fauna ja s’imposen a l’estructura del jardí vertical Tarradellas


Fa tot just deu mesos s’inaugurava el primer jardí vertical de Barcelona. Una espectacular estructura metàl•lica tapava una lletja mitgera que malmetia el paisatge de la confluència dels carrers Berlin i Marqués de Sentmenat al barri de les Corts.

Des del carrer es començaven a entreveure les plantes que els serveis de Parcs i Jardins de la ciutat havien plantat i ja es va anunciar que s’havia de donar un cert temps per tal de deixar créixer i consolidar-les. Els tècnics la van encertar, transcorreguts deu mesos l’inicial i dominant color metàl•lic de l’estructura ha deixat pas a una gama de verds majestuosos i de marrons llenyosos. Les plantes han crescut i la fauna urbana ja n’ha fet casa seva.

Avui, a mig matí, entremig dels marfulls (Viburnum tinus), les heures ( Hedera helix) o la falsa vinya (Parthenocisus quinquefolia) ja he tingut l’oportunitat de veure una parella de pardals (Passer domesticus), però n’estic convençut que entre les plantes de filferro (Muehlenbeckia complexa) o del gessamí blau (Plumbago auriculata) si poden trobar diferents espècies d’insectes, algun petit rèptil, i diferents espècies d’aus.

Per poder observar-los es qüestió de temps (que avui no tenia), paciència i una mica de sort. Us hi animeu?

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Ciutadana @lourdesmunoz


Tot just havia passat una hora i mitja des de que el Consell Nacional del PSC aprovava les llistes socialistes de candidats i candidates al congrés i al senat -una decisió que relegava a la diputada Lourdes Muñoz a un lloc distanciat dels de segura elecció- i la Lourdes ja estava presentant un acte de precampanya als Jardins de les Infantes. Aquesta és la Lourdes.

La Lourdes parlava davant dels seus, a les Corts, un territori que coneix molt bé i on ha militat al llarg de tota la seva vida política. Una vida política que va començar al 14 anys a la JSC i més tard -quan els estatuts ho van permetre- al partit. Ha estat Primera Secretaria de la JSC de les Corts, Primera Secretaria del PSC de les Corts, i posteriorment ha exercit diferents responsabilitats institucionals i orgàniques. La Lourdes sap que, si les previsions de les enquestes són encertades, a partir d’ara la seva vida canviarà, que s’han acabat les interminables reunions a Madrid, el pont aeri, els actes institucionals, les comissions al Congrés... Sap, o intueix, que ja no serà diputada.

La política és així, és molt dura; amb la Lourdes, amés, també ha estat desagraïda. Al PSC som molts i moltes que coneixent la seva tasca al parlament pels drets a la xarxa i pels drets de les dones no entenem, o no ens agrada, que la Lourdes no torni a ocupar un escó a Madrid.

A la xarxa, al conèixer la notícia, han estat moltes les veus que s’han alçat planyent-se de la pèrdua de la “política digital”. En Ramón Ramón i la Monsterrat Boix han escrit als seus blocs. S’ha creat fins i tot un hashtag #adiosdiputada20 per agrupar els comentaris sobre el tema. La Lourdes és la protagonista de molts teclats i pantalles.

Però pel sentiment amb que parlen el cibernautes sembla que l’hagin perduda per sempre. Què poc que la coneixen! La Lourdes seguirà al peu del canó, ja sigui al partit com a la xarxa, no ho dubteu.

CIBERNAUTES! des d’aquí us llanço un repte: si voleu que la Lourdes sigui diputada és molt senzill; demostreu la força de la xarxa i feu campanya, a Barcelona els socialistes han de treure 13 diputats.


Nota final: He parlat de la Lourdes, però podria parlar d’altres persones, de gent integra, de socialistes de cor que no havent estat inclosos en aquestes o altres llistes han seguit treballant igual o més pels principis dels i les socialistes. Ara em venen a la memòria alguns: el Paco, el Pere, la Gemma, la Montse, l’altra Montse, la Meritxell, en Jordi, la Lidia... per sort la llista és interminable, n’estic orgullós de cada un d’ells, de cada una d’elles.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Crònica d’una matinal de festa major a les Corts

Primer diumenge de Festa Major del barri. Avui es fan poques activitats, el cap de setmana fort serà el vinent.

Tot anant cap a la plaça de la Concòrdia, pujant el carrer Numància em trobo de cara amb els participants de la passejada sobre rodes bicis i patins, un mar de samarretes verdes envaeixen el carrer.

Trec el cap per l’espectacle infantil que fan davant de l’Espiga. Fa anys que, per sort, no haig de portar als meus fills a aquest tipus d’espectacles, però no ha canviat res; les mateixes bromes, les mateixes cançons: els mariners aprofiten que bufa el vent per cantar una cançoneta... Els nens, però, sembla que s’ho passen bé.

Em planto a la Concòrdia, hi ha la mostra d’entitats de cooperació del districte. Saludo als coneguts, en especial als de l'associació Selva Camerun. En un principi la plaça està força buida, cap a les dotze la cosa comença animar-se, mentre els pares miren les paradetes hi ha un estrany espectacle a dalt de l’escenari. Ara la plaça ja fa goig.

De tornada cap a casa faig un tomb per Can Rosés: els escacs gegants i les partides d’afeccionats, tot un clàssic. A l’altra banda de la plaça els firaires fan el seu “agost”.

És Festa Major

dissabte, 2 de juliol del 2011

Graffiti al Parc de la Bederrida


Unes tanques d’un parking provisional, un conveni entre la Universitat de Barcelona i el seu ajuntament permeten l’expressió creativa de joves artistes. El lloc és el Parc de la Bederrida, a les Corts, tocant el camp del Barça, darrera el cementiri i en plena zona universitària.


divendres, 1 de juliol del 2011

El fantasma de Michael Landon pels carrers de Barcelona


Pel carrer Numància volta el fantasma d’en Michael Landon (el de Bonanza i el de la Casa de la Pradera). Aquí teniu la seva petjada en forma de guixada que ha deixat al parc de les Corts. Pel que sembla i com podeu comprovar per les faltes d’ortografia o encara no domina bé el castellà o és un fantasma ben bromista.

dimarts, 10 de maig del 2011

Les Corts, resum de 4 anys de gestió i propostes de futur


S’acosten les eleccions i tots els partits fan les seves propostes electorals. Alguns d'ells amb quatre mesures en tenen prou; els socialistes creiem que és bo aprofundir al màxim i arribar al més mínim detall. És per això que tenim un extens programa. Ens agrada la nostra ciutat i cada un dels nostres districte i barris. I ens comprometen, si seguim governant, a continuar en la nostra tasca de millora constant de la ciutat.

A les Corts la gestió de l’ajuntament ha estat significativament positiva. Són tantes les realitzacions que s’han produït que enumerar-les totes seria molt feixuc. Si us interessa cliqueu aquí i veureu quines han estat les principals actuacions dels darrers quatre anys i les nostres propostes de futur.

diumenge, 17 d’abril del 2011

Matinal als Jardins del Palau de Pedralbes


Un magnífic i solejat diumenge d’abril. Un dia esplèndid que et demana que no et quedis a casa i aprofitis per fer visitar un d’aquells racons meravellosos entre dels milers que es poden trobar a Barcelona. Dit i fet, el meu objectiu matinal ha estat els Jardins del Palau de Pedralbes. I què millor que anar-hi acompanyat de la meva mare?

A dos quarts d’onze del matí encara hi ha poca gent; uns quants fotògrafs aficionats, un parell de famílies amb nens petits, quatre o cinc esforçats fent footing i un parell de turistes, ningú més. Un gran parc gairebé per a nosaltres sols. Tot un luxe i privilegi.

Tot i estar tocant a la Diagonal és una illa de pau i se sent el cant del ocells. Sempre he lamentat no saber distingir amb claredat el cant i poder-los identificar. Però sense fer gaire esforç he pogut observar vàries parelles de tórtores (Streptopelia turtur), alguns tudós (Columba palumbus), alguns mascles de merla (Turdus merula) amb seu plomatge negre i els seus becs ben grocs i, finalment, les juganeres i cridaneres cotorres argentines (Myiopsitta monachus) que ja són plaga i que estan colonitzat tots els parcs de la ciutat. Però el que més m’ha cridat l’atenció, allà on hem dedicat més temps, ha estat al voltant d’una petita bassa on una femella d’ànec de coll verd (Anas platyrhynchos) vigilava la seva inacabable prole. Veure jugar, nedar, capbussar als petits, molt petits, aneguets sota l’atenta mirada de la seva mare ha estat un espectacle digne de recordar. Una exhibició distreta, gratuïta i, el que és més important, alliçonadora.

Hem passejat una horeta pels camins del parc, hem vist per fora el majestuós palau, seu de la Unió pel Mediterrani i de tres museus i quan ha començat a arribar la gent nosaltres hem enfilat cap a casa.

He gaudit d’un gran diumenge al matí, en ple barri de les Corts. M’agraden els jardins del Palau de Pedralbes. M’agrada Barcelona!


dimarts, 5 d’abril del 2011

Les Corts: un equipament necessari i que la Generalitat té pendent d'obrir


L’octubre de 2010 es van acabar les obres. Un magnífic equipament que ha costat a la Generalitat una inversió de 6,6 milions d’euros i que s’ha construït sobre un solar cedit pel l’ajuntament de Barcelona. Són les tres plantes superiors d’un edifici que ja ofereix altres serveis de tipus sanitari i, en especial, és la seu del nou centre d’atenció primària del barri de les Corts (el CAP de Montnegre).

Les tres plantes sense usar estan destinades a residència per a 48 persones amb malalties mentals, 25 places d’integració pre-laboral i un club social amb 70 places per donar suport a la integració i a la inserció.

A les Corts tres plantes que haurien d’estar a ple rendiment i dedicades persones amb algun tipus de discapacitat mental romanen buides. I mentre que més d’una cinquantena de famílies esperen la millora de la seva angoixosa situació el govern d’en Mas, l’autodenominat govern del millors, segueix amb la seva retallada dels drets de les persones i de les famílies.

Per cert, me’n oblidava recordar que en Xavier Trias, l’etern candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, fa el de sempre: calla davant la ineficàcia del govern de la Generalitat i posa per davant els interessos del seu partit abans que els dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Flac favor als més desvalguts.

dilluns, 21 de març del 2011

Colònia Castells: enderrocant murs es fa ciutat


Aprofitant que durant els caps de setmana el trànsit disminueix, el passat dissabte diverses exacadores van enderrocar al carrer Entença el mur que tancava la Colònia Castells entre la travessera de les Corts i el carrer Montnegre.

La demolició del mur és un nou pas cap a la definitiva transformació de l’antiga Colònia Castells en un nova trama urbana, més adient als temps que corren, amb 300 habitatges, zones verdes i nous equipaments, a més d'una nova urbanització de tot el barri.

La tanca ensorrada formava part del darrere dels edificis que han quedat buits gràcies al procés de reallotjament de les famílies afectades. La seva desaparició facilitarà l’ampliació de la vorera del carrer Entença.

Es preveu que la construcció de la resta d’habitatges i el seu lliurament a aquelles persones que tenen dret a ser reallotjades sigui per al 2015. Han estat anys de dures negociacions entre administració i afectats, d’encontres i desencontres i finalment acords. Però ja s’albira el final. Un final que, encara que no agradi a tothom, de ben segur portarà una gran millora per a la qualitat de vida de la gent de la Colònia Castells. Els veïns i les veïnes de les Corts en sortiran beneficiats. Barcelona sortirà guanyant.

diumenge, 20 de març del 2011

Barcelona té un nou pulmó, l’espectacular jardí vertical

,

Tenir la possibilitat en ple centre de Barcelona de veure una parella de xoriguers, observar la mallerenga carbonera, descobrir els tallarols capnegres o presenciar les danses nupcials de les merles no té preu. Gràcies a la posta en marxa del primer jardí vertical de la ciutat els cortsencs i cortsenques, gaudirem de l’oportunitat -amb una mica de paciència- de presenciar l’espectacle de la vida natural sense haver de sortir del barri.

Els jardins verticals si bé són novetat a la nostra ciutat ja es poden trobar en algunes ciutats europees. Són unes estructures, normalment metàl•liques, on s’habiliten jardineres o contenidors, a diferents nivells d’alçada.

En el nostre jardí en qüestió està situat a la confluència del carrer Berlin amb Marqués de Sentmenat i Josep Tarradellas. Té una doble funció, d’entrada serveix per tapar una antiestètica paret mitgera que des d'anys fa mal als ulls a tots els que la veuen i alhora, gràcies als seus 250 metres quadrats de verd, es convertirà en un nou pulmó del barri.

S'hi han plantat diferents espècies de vegetals que han de permetre, desprès del breu temps que necessitaran les plantes per aclimatar-se i créixer, la visió d'una varietat cromàtica durant tot l’any. Entre altres espècies hi podrem trobar el marfull (Virburnum tinu), el romaní (Rosmarinus officinalis), la planta del filferro (Muehlenbeckia caoplexa), la falsa vinya (Parthenocissus quinquefolia), el gessami blau (Plumbago auriculata), o el crespinell groc (Sedum Acre). Totes elles ha de fer possible una futura colonització animal del jardí, especialment d’aus.

L’estructura és espectacular i ben aviat, gràcies a l'allargavistes que hi ha instal•lat, podrem observar de ben a prop tota la vida que s’hi anirà instal•lant. Si, a més, això passa a menys de 3 minuts de casa d’un naturalista frustrat com jo, és tot un privilegi.


dissabte, 19 de març del 2011

St. Patrick's Day a Barcelona


Cada any es repeteix. A la part de dalt del carrer Numància, per sobre la Diagonal es celebra el dia de Sant Patrici a Barcelona. Alguns dels residents irlandesos de la ciutat i moltes de la famílies de la zona comparteixen uns minuts o unes hores de gresca i diversió en comú.

Cervesa negra, salmó, bacallà, música celta, informació turística, rugby, espectacles, barrets de propaganda... tot suma per fer un dissabte ben entretingut.

Així també es fa barri, així també es fa Les Corts, així també es fa Barcelona.



dimecres, 19 de gener del 2011

Humans abans que polítics


Els que ens agrada la política, encara que no ho sembli, som gent normal, tenim sentiments. Sovint ens barallem dialècticament amb adversaris- que no enemics- d’altres partits. Discutim i intentem portar l’aigua al nostre molí. Les discrepàncies a vegades són grans, algunes insalvables.

Però la lluita política, més enllà del paper que ens toca jugar a cadascú, també comporta coses positives: conèixer a altres persones, aprendre a discutir i alhora respectar... Els teus adversaris també poden ser més que coneguts, els pots arribar a apreciar i a estimar.

Avui en plena reunió de l’executiva del PSC les Corts la cara de la Monste Sánchez, la regidora del districte, ha anat canviant per moments; un terrible missatge al mòbil ens ha fet assabentar de la mort del conseller de districte per Convergència Lluis Manzanal. Els presents que el coneixien no han pogut amagar el dolor de la seva pèrdua. Els que han tingut l’oportunitat de compartir la feina al districte amb ell ens han comentat les seves virtuts, era una bona persona.

Malgrat la mala notícia surto esperançat de la reunió, la constatació que abans que polítics som persones i tenim sentiments em fa continuar endavant.

divendres, 28 de maig del 2010

Miniestadi


Avui el plenari de l’Ajuntament de Barcelona amb els vots dels grups PSC , CiU i ERC s’ha aprovat la modificació del pla general metropolità on s'ubiquen els terrenys del FC Barcelona. Amb aquest fet es tanca, un procés iniciat fa molts anys. Un procés llarg ple de debats, amb polèmiques i amb legítimes discrepàncies. Un procés, com tot procés democràtic, amb partidaris i detractors.

M’he posicionat reiteradament i pública a favor del projecte. Només, i per no repetir-me, recordar que l’acord significa per la ciutat la cessió gratuïta a l’Ajuntament de sòl per construir pisos, l‘ús públic d’un espai privat com és l’illa que envolta a l’estadi, 11.200 metres quadrats d’equipament comunitaris, 31.700 metres quadrats de parcs i jardins urbans...

No em sembla un mal acord.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Parking de contenidors



Sortir a passejar pel barri sempre et depara alguna sorpresa. Aquest dissabte he fet una troballa que m’ha cridat l’atenció. Resulta que tenim un dipòsit de contenidors d’escombraries nous a estrenar just per sobre del tanatori, o si us agrada més just per sota la zona universitària. O si voleu l’adreça exacta al carrer Menéndez Pelayo cantonada avinguda Joan XXIII.

L’espectacle de veure centenars de contenidors, tots ben arrenglerats i endreçats per colors es francament curiós. Us recomano que aneu a fer-hi un cop d’ull. És un paisatge urbà diferent.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Els districte de les Corts és molt més que el camp del Barça!


El divendres passat l’alcalde Jordi Hereu juntament amb els rectors de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya van inaugurar un seguit de millores urbanístiques i de serveis que s’han fet a la zona que es coneix com el Portal del Coneixement.

En un espai que inclouria més o menys tota la zona universitària als dos costats de la Diagonal, s’han fet més de 6 reurbanitzacions de carrers, dues biblioteques universitàries, un centre de recerca, un aparcament provisional per a 600 places, instal•lacions esportives, el Parc científic... Remodelacions, reformes, noves construccions en espai on en surten beneficiats no només els membres dels campus de les dues universitats si no també els veïns i veïnes de les Corts que veuen com el campus s’integra en la trama urbana de la ciutat.

Lamentablement el fet que el dia anterior a les inauguracions s’hagués aprovat a la comissió d’urbanisme de l’ajuntament de Barcelona el pla del Barça , han fet que tots els comentaris de la premsa hagin obviat un fet també molt important pel districte de les Corts – i per a la ciutat- com és la nova urbanització de tota una zona del barri. Un nou “favor” de la premsa en no comunicar en profunditat les transformacions i millores de la ciutat. Quan s’assabentaran que fora del Barça també hi ha vida?

dilluns, 4 de gener del 2010

Multes contra l'incivisme



Sabíeu que està prohibit alimentar als animals a la via pública? Sabíeu que està prohibit beure begudes alcohòliques pel carrer? Sabíeu que està prohibit orinar en un espai públic?

Probablement haureu contestat afirmativament a les tres qüestions. Les comunitats de persones han de regular les seves activitats per tal de poder conviure sense gaires conflictes. Malauradament hi ha molts ciutadans que fan cas omís de les ordenances que regulen la vida als municipis. Contra això nomes hi ha dues opcions; en primer lloc educació i informació per part de l’administració, en segon lloc, i com a darrer recurs, penalitzar als infractors.

Les multes no agraden a ningú, però són exemplars i necessàries. A Màlaga han multat a una dona per alimentar reiteradament als coloms amb 3.756 €. A Barcelona orinar a un espai públic té una penalització de 180 € - amb una reducció de 54 € si es paga dins del termini -. Segur que la dona malaguenya no tornarà a donar de menjar als coloms i segur, també, que molts dels que han multat a Barcelona per pixar al carrer s’ho pensaran dues vegades abans de tornar-ho a fer.

A la foto podeu veure unes cotorres menjant pipes a la plaça Rosés, al districte de les Corts, algú ha llançat les llavors expressament. Això també està prohibit i, en aquest cas, alimentar cotorres ajuda a proliferar una espècie invasora. A veure si la manca de civisme d’alguns s’arregla d’una vegada.

diumenge, 3 de gener del 2010

El magatzem de les carrosses reials a les Corts


Us heu preguntat alguna vegada com es que els reis mags estan a molts llocs alhora? Segur que ja sabeu la resposta: tenen el do de l’ubiqüitat. El que molts no sabeu es on guarden les carrosses que es fan servir per a les cavalcades. Cada poble, cada ciutat, cada barri té un lloc especial, un lloc on durant tot l’any les carrosses esperen el gran dia de la nit de reis per sortir al carrer.

He tingut l’oportunitat, gràcies a una jornada de portes obertes, de visitar els magatzem de les carrosses reials del districte de les Corts al carrer Comptes de Bell-Lloc. Una al costat de l’altre, aparcades en bateria, preparades per la gran ocasió. Els seus “cuidadors” ( que se semblen molt als botiguers i comerciants del carrer Vallespir dels barris de Sants i les Corts ) ultimen els darrers detalls. Els sacs de caramels –sembla mentida la gran quantitat que bosses que hi ha- ja estan a cada una de les carrosses. Els nens, acompanyats pels seus pares, admiren l’avió de cartró o la bústia reial mentre s’imaginen tots els regals que rebran.

Tot està a punt per la cavalcada de Sants -Les Corts. Aquí en teniu els detalls, no hi falteu!

A les 18 h: Recorregut: sortida plaça Comas, carrer Joan Güell, travessera de les Corts, carrer Vallespir, passeig Sant Antoni, carrer Galileu, avinguda Madrid, carrer Joan Güell i finalitzarà als jardins Can Mantega amb un festival infantil.