dissabte, 13 de març del 2010

Goril•les de Barcelona



És diumenge al matí. De ben segur que ara fa deu anys estaríem tota la família al Zoo de Barcelona. Érem socis del Zoo Club i acostumàvem a fer una visita quinzenal. Les nostres incursions familiars al zoològic no eren gaire llargues, un parell d’horetes. Primer visitàvem, prèvia votació popular, una zona concreta. Un dia "tocaven" els felins, l’altre el primats, la fauna africana...Desprès, mentre els nens jugaven al parc infantil, la meva dona i jo sèiem a un banc i la fèiem petar.

Han passat els anys, els meus fills s’han fet grans, ja no som socis del Zoo, però el meu interès pel que passa al Parc de Ciutadella segueix intacte; ja sigui a la zona dels animals com a la dels polítics, encara que a vegades no saps ben bé on són els uns i on són els altres...

Si avui la meva família tingués 10 anys menys no tinc cap dubte que a hores d’ara seriem tots quatre davant de la instal•lació del goril•les. Estaríem amorrats als vidres de la magnífica instal·lació intentant veure la nova cria d’una filla d’en Floquet de Neu, de la Machinda. La Machinda no és una mare novella amb aqueta són 6 les cries que ha tingut. Però el que sí és novetat, passa per primer cop a un zoològic espanyol, és que la mare criï al bebè per ella mateixa. Fins avui els goril•les que havien nascut al Zoo de Barcelona havien hagut de ser criats pel personal especialitzat. Cap mare goril•la havia estat capaç de tenir cura de la seva descendència, desconeixien –o havien perdut- els hàbits naturals. Amb l’ajut dels seus cuidadors la Machinda desprès d’un treball d’anys, ha après a alletar i criar de forma natural.

Una nova cria de goril•la, sempre és una gran notícia per la salvaguarda d’una espècie tan amenaçada d’extinció en el seu hàbitat natural. Una mare goril•la que amamanta per sí sola a la seva cria és un encara millor notícia pel futur de l’espècie, segur que serà un exemple a seguir per les altres femelles del grup. Els del Zoo de Barcelona han fet una bona feina.

Per acabar una compromís personal: encara que hi hagi d’anar sol, aprofitaré algun diumenge de primavera per donar-me una volta pel Zoo. La Machinda i el seu bebè m’esperen.



2 comentaris:

  1. Hola Enric, t'enllaço al meu blog i et seguiré ara també per aqui, passa pel meu a veure que et sembla.
    Per cert, jo també hauria escollit els goril.les quan dubtabes quin tema fer...
    Una abraçada
    Amanda
    http://diaridunapoliticaestudiant.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Benvinguda al meu bloc, encantat pel enllaç!

    ResponElimina