Dissabte al matí, les nou, el parc de les Infantes està gairebé buit, un home passeja un gos, uns avis seuen al banc del fons. El dia està gris. Arriben puntuals els cuiners de la paella. Xerrem una mica i comencen a descarregar el material. Renoi que gran és la paella.
A dos quarts de deu arriben les taules i les cadires, les apilem, hem de deixar lloc als de la petanca que tenen campionat i necessiten l’espai. Arriba la Sandra i marxem cap a l’agrupa.
Ens trobem amb els altres (no diré cap nom més, no em vull deixar a ningú), recollim el material que vam preparar ahir i tornem carregats cap el parc. Els “petanquers” ja tiren les boles, el parc infantil és ple de nens, sota un pi les tórtores, els coloms, les cotorres i els pardals comparteixen ombra mentre furguen entre la gespa. El cel es va netejant. Ja no fa pinta de ploure, un any més ens salvarem.
Arriben els joves, a dos quarts de dotze han de repartir la xocolata, de seguida es fa la cua. Sembla mentida el que pot agradar un tros de pa de pessic amb xocolata. Com cada any cap problema, els joves ho tenen per la mà.
Per fi acaben els de la petanca, l’equip habitual més uns quans afegits ens posem mans a l’obra, primer plantem les taules, desprès les cadires, els cuiners posen les tovalles de paper. Mentre s’acaben els tiquets disponibles, fem un esforç addicional i anem a buscar 12 cadires més. L’agrupació és a la vora, però de tornada com que anem carregats se'ns es fa una mica lluny.
La paella ja fa bona pinta, que poquet falta. Servim les amanides a les taules, el pa, l’aigua i el vi. La gent s’aixeca a fer cua per buscar l’arròs. Mentre arriben els convidats d’altres agrupacions i, el que és més important, gent del barri; militants, simpatitzants o simplement veïns. Tots amb un denominador comú: la voluntat de gaudir d’un bon dinar de germanor de festa major, voltats d’amics i amigues amb els socialistes de les Corts.
Sembla que la cosa ha funcionat. La paella boníssima, el meló sensacional. En resum un èxit.
Per acabar, vull agrair a totes i tots aquells que han fet possible una magnífica jornada, una paella excepcional, l'espertit socialista es demostra en aquestes petites coses. Gràcies per la vostra col·laboració, des d’aquí rebeu la meva gratitud i el meu reconeixement. Ah me’n oblidava, la foto dels cuiners és d’en José Luque.
A dos quarts de deu arriben les taules i les cadires, les apilem, hem de deixar lloc als de la petanca que tenen campionat i necessiten l’espai. Arriba la Sandra i marxem cap a l’agrupa.
Ens trobem amb els altres (no diré cap nom més, no em vull deixar a ningú), recollim el material que vam preparar ahir i tornem carregats cap el parc. Els “petanquers” ja tiren les boles, el parc infantil és ple de nens, sota un pi les tórtores, els coloms, les cotorres i els pardals comparteixen ombra mentre furguen entre la gespa. El cel es va netejant. Ja no fa pinta de ploure, un any més ens salvarem.
Arriben els joves, a dos quarts de dotze han de repartir la xocolata, de seguida es fa la cua. Sembla mentida el que pot agradar un tros de pa de pessic amb xocolata. Com cada any cap problema, els joves ho tenen per la mà.
Per fi acaben els de la petanca, l’equip habitual més uns quans afegits ens posem mans a l’obra, primer plantem les taules, desprès les cadires, els cuiners posen les tovalles de paper. Mentre s’acaben els tiquets disponibles, fem un esforç addicional i anem a buscar 12 cadires més. L’agrupació és a la vora, però de tornada com que anem carregats se'ns es fa una mica lluny.
La paella ja fa bona pinta, que poquet falta. Servim les amanides a les taules, el pa, l’aigua i el vi. La gent s’aixeca a fer cua per buscar l’arròs. Mentre arriben els convidats d’altres agrupacions i, el que és més important, gent del barri; militants, simpatitzants o simplement veïns. Tots amb un denominador comú: la voluntat de gaudir d’un bon dinar de germanor de festa major, voltats d’amics i amigues amb els socialistes de les Corts.
Sembla que la cosa ha funcionat. La paella boníssima, el meló sensacional. En resum un èxit.
Per acabar, vull agrair a totes i tots aquells que han fet possible una magnífica jornada, una paella excepcional, l'espertit socialista es demostra en aquestes petites coses. Gràcies per la vostra col·laboració, des d’aquí rebeu la meva gratitud i el meu reconeixement. Ah me’n oblidava, la foto dels cuiners és d’en José Luque.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada