diumenge, 6 de febrer del 2011

Encara hi ha partit


Comencem el dia llegint l’esperada enquesta del Periódico. Els resum és clar: diu que no pinta bé pel Jordi Hereu, però tampoc- encara que millor- per la Tura. Els socialistes, segons l’estudi, perdrem les eleccions municipals a Barcelona.

No serà avui que canviï d’opinió sobre les enquestes polítiques i les seves possibles derivacions. Reitero el que he dit una i una altra vegada, per mi poden ser un indicador però també crec que amb el temps s’han anat desvirtuant, que hi massa factors que hi influeixen interessadament. M’explico:

La funció dels partits és mantenir, transformar o canviar la societat; amb les seves propostes han d’intentar convèncer a la població per tal que els votin i així poder acostar-se a les seves fites. Però una perversa idea -con no podria ser d’una altra manera copiada dels ianquis- s’ha instal•lat dins dels opinadors, politòlegs, experts i tertulians: els que dominen la centralitat política són els que guanyen eleccions i per tant governen.

La recerca de la centralitat política ha estat doncs el leitmotiv de molts partits, també dels socialistes. I aquest ha estat el nostre gran error, s’ha governat - o intentat governar - a cop d’enquesta. S’han deixat molt sovint els principis al calaix i s’ha actuat segons la suposada voluntat d’una població influenciada també pels poders fàctics de sempre i marcada pels estudis d’opinió. S’ha oblidat la política i s’ha substituït per la dictadura de la demoscòpia.

Els socialistes hem deixat d’intentar convèncer amb els nostres postulats i hem passat a acomodar-nos amb el que, teòricament, vol l’electorat. El resultat d’aquest oblit, d’aquest desgavell, ha estat que la població ja no sap diferenciar amb claredat el que proposen els uns o els altres. Diuen, no sense certa raó, que tots els polítics són iguals.

Tot això ens ha portat a una situació, agreujada per la crisi, on el distanciament entre l’electorat i els partits és cada vegada més gran. Em pregunto què hem de fer. Quedar-nos de braços creuats? Emular a qualsevol multinacional i fer les nostres propostes en funció el que diuen els sondejos? O be retrobar els principis, encara que momentàniament no estigui ben vist i tingui costos electorals, i retornar a la funció bàsica d’un partit d’esquerres? Funcionem com a eina de transformació social vers un món més igualitari, més just, cap a un món millor o fem cas de la darrera moda?

Tots i totes, i quan dic tots i totes vull dir tots i totes, som responsables de la situació en la que ens trobem. Del primer a l’últim. Per acció o per omissió. I ara ens toca rectificar i trobar de nou el bon camí. No ens interessen dreceres, no podem fer-ho a qualsevol preu. Ens cal asserenar-nos, mirar enredera, beure de la font on van beure els nostres pares i mares polítics per poder tornar mirar endavant.

Però tornem a l’enquesta i a les primàries. Una consideració molt personal i segurament molt esbiaixada per la meva ferma convicció que el millor que li pot passar a la ciutat de Barcelona, la meva ciutat, és que Jordi Hereu segueixi sent el seu alcalde.

Si els socialistes volem fer creure a l’electorat que som la millor opció hem de fer-nos creïbles. Hem de demostrar que abans que polítics som també som persones i això ho hem de practicar amb l’exemple: no pot ser que en política tot s’hi valgui, els valors humans també són importants, la lleialtat i l’amistat han de ser la base. Ha estat Jordi Hereu un bon alcalde quan, dins d’una gran crisi econòmica mundial, ha seguit el programa aprovat fil per randa? Ha estat l’alcalde de Barcelona que més s’ha preocupat per les persones? Si la resposta és afirmativa, si els socialistes creiem que en Jordi Hereu ha estat un bon alcalde, diguin el que diguin les enquestes, l’hem de tornar a presentar, per coherència i per dignitat.

Els socialistes hem d’aprofitar les primàries per guanyar confiança interna i credibilitat externa. Durant aquest procés es demostrarà la vàlua personal, política i sobretot humana del Jordi i el seu equip. Els socialistes barcelonins, amb Hereu al capdavant, recuperarem el muscle necessari per tornar a guanyar les eleccions municipals. Com diuen els futbolistes: encara hi ha partit.

Per acabar, pels que no tenen memòria o els que diuen que ja res es pot fer, l’any 80 les enquestes donaven com a guanyadors als socialistes a les eleccions al Parlament de Catalunya. Si n’hagués fet cas d’aquesta dada en Jordi Pujol no s’hauria d’haver presentat ja que anava a perdre. Us recordeu qui va ser president de la generalitat durant 23 anys? Les enquestes només són el que són: enquestes.



9 comentaris:

  1. Quin gust dona llegir aquestes coses durant aquests dies!!!

    Una abraçada Enric,

    Cristina Gómez Salmerón.

    ResponElimina
  2. Efectivamebt Enric. Precisament per moltes coses més, però molt en concret per tot el que dius, és el perque vaig tenir clar que la meva idea només coincideix amb un tipus de forma de fer política i que per tant, el meu suport només pot ser per al Jordi Hereu

    Gràcies pel teu anàlisis. Ara aquesta motivaciço ens fa falta per continuar ben forts per guanyar el dia 19 i sobretot el 22 de Maig.

    una abraçada

    Ramón Carrión

    ResponElimina
  3. Hem passat a acomodar-nos....quina raó tens Enric, com en el que dius a la resta de l'article, per aixó jo també votaré Jordi Hereu.

    ResponElimina
  4. Esuna magnífica mostra de la manera que,amb honestetat i racionalitat,podem sostreure'ns del constant i pervers intent de manipulació a que ens sotmetent,els grups que en l'escrit s'assenyalen

    ResponElimina
  5. si, tens raó Enric, però sempre reaccionem massa tard, quan ja tenim tota la merda a sobre i a més "abocada" des de els de casa nostra, que calladets esperen a veure què passarà. Amb algunez i alguns jo hi havia confiat, però mira tu, no és mai massa tard. Que consti que jo sempre amb l'Hereu, abans, ara i després, amic meu

    ResponElimina
  6. Respectant infinitament els valors que defenseu, jo no puc entendre:

    · com es pot posar per davant la lleialtat personal a la lleialtat a uns valors polítics (compartits per TOTS nosaltres), un partit i una ciutat;
    · com entestar-se en desacreditar unes enquestes que no fan altra cosa que refermar el que ja se sap;
    · com es pot vendre que la pincipal voluntat és estar a prop de la gent i escoltar-la per després tancar-se en banda quan no agrada el que s'escolta.

    En resum, com es pot seguir negant que el principal problema que tenim és el cap de cartell, per molt injust que sabem que això és.

    ResponElimina
  7. A mi me parece que en unas elecciones también debemos esperar que los vecinos sean críticos al tiempo que esperen lo mejor de un partido político sin improvisaciones llevados por unas encuestas.

    ResponElimina
  8. Es una sana costumbre esperar que los vecinos valorarán que se eviten maniobras de última hora impulsadas por una encuesta para estar gobernando una institución. El mensaje de coherencia tiene más valor.

    ResponElimina