El fet de tenir coneguts de tots colors polítics -sempre dins de l’àmbit democràtic- fa que te’n assabentis de coses que normalment et passarien per alt.
Avui un militant de Convergència m’ha enviat la còpia d’una convocatòria d’una assemblea de CDC a un districte de Barcelona. És un ordre del dia molt similar als que fem els socialistes: Informació, eleccions de candidata a les municipals, informe polític... Res de nou, les assemblees - que sovint semblen misses- són a tots els partits igual de poc atractives.
Fins aquí tot correcte i normal, però el que ha portat a la meva coneixènça a enviar-me la carta ha estat l’annex que acompanyava a la convocatòria. És una informació sobre el procés intern de CDC per a l’elecció de precandidats a la llista de l’Ajuntament de Barcelona. La meva “garganta profunda” particular s’ha escandalitzat especialment al llegir una de les frases del text. Us la cito textualment: “Només podran votar els militants amb una antiguitat mínima de sis mesos”.
El meu confident està enfadat. Tot i que tots els preceptes citats a l’annex són perfectament legals i aprovats als òrgans pertinents de CDC, creu que es passen d’“autoritaris” i que garanteixen la “perpetuació del poder establert”. Són reglaments que sempre han existit però fins ara no s’havia donat del poc que fomenten la participació, ni del “control” que exerceixen sobre la militància.
La reflexió d’aquest convergent enfadat, i que consti que la fa ell, és que el seu partit s’està quedant endarrere en el que fa a democràcia interna. Em comenta que aquest dies ha sentit una sana enveja dels socialistes barcelonins perquè hem pogut triar, militants i simpatitzants, lliurement per sufragi universal el nostre candidat a l’alcaldia de Barcelona mitjançant unes eleccions primàries públiques i transparents. Diu que els socialistes hem tingut un coratge polític que fa anys que no veu a la seva organització. Diu que els socialistes som més democràtics.
Realment aquest convergent més que enfadat està emprenyat.
Avui un militant de Convergència m’ha enviat la còpia d’una convocatòria d’una assemblea de CDC a un districte de Barcelona. És un ordre del dia molt similar als que fem els socialistes: Informació, eleccions de candidata a les municipals, informe polític... Res de nou, les assemblees - que sovint semblen misses- són a tots els partits igual de poc atractives.
Fins aquí tot correcte i normal, però el que ha portat a la meva coneixènça a enviar-me la carta ha estat l’annex que acompanyava a la convocatòria. És una informació sobre el procés intern de CDC per a l’elecció de precandidats a la llista de l’Ajuntament de Barcelona. La meva “garganta profunda” particular s’ha escandalitzat especialment al llegir una de les frases del text. Us la cito textualment: “Només podran votar els militants amb una antiguitat mínima de sis mesos”.
El meu confident està enfadat. Tot i que tots els preceptes citats a l’annex són perfectament legals i aprovats als òrgans pertinents de CDC, creu que es passen d’“autoritaris” i que garanteixen la “perpetuació del poder establert”. Són reglaments que sempre han existit però fins ara no s’havia donat del poc que fomenten la participació, ni del “control” que exerceixen sobre la militància.
La reflexió d’aquest convergent enfadat, i que consti que la fa ell, és que el seu partit s’està quedant endarrere en el que fa a democràcia interna. Em comenta que aquest dies ha sentit una sana enveja dels socialistes barcelonins perquè hem pogut triar, militants i simpatitzants, lliurement per sufragi universal el nostre candidat a l’alcaldia de Barcelona mitjançant unes eleccions primàries públiques i transparents. Diu que els socialistes hem tingut un coratge polític que fa anys que no veu a la seva organització. Diu que els socialistes som més democràtics.
Realment aquest convergent més que enfadat està emprenyat.
I encare que els deixen votar, avui dia 24 surt una enquesta a el Periódico a la cual es reflecteix el inici del gir de la tendencia del vot socialista i aixó que encare no hem començat a fer explicació didactica i pública de la realitat de BCN i la bona feina feta per en J. Hereu, anims i endevant
ResponEliminaPep Torres