Un titular de premsa basat en unes declaracions de la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi i una lectura posterior de l’article on s’esposava els trets principals del seu discurs m’han portat a tornar a rumiar al voltant de la llibertat d’expressió.
Diu Suu Kyi que “la base de la llibertat democràtica és la llibertat d’expressió” , n’estic plenament d’acord.
Però és un concepte, el de la llibertat d’expressió, que varia segons qui el formula. N’hi ha que des del seu pedestal del poder estan convençuts que tenen dret de dir i fer el que els hi sembla i esperen –i exigeixen- que el seus "seguidors" ho assumeixin sense discussió. Altres creuen que dins d’un mateix grup per enfortir la democràcia el dret a la discrepància o a la diferència és imprescindible. Una discrepància que s’acaba quan desprès d’un debat obert s’estableix democràticament la línia d’actuació dins el grup. No és de rebut que dins del mateix col•lectiu uns tinguin, respecte a les seves declaracions, diferent tracte de favor que els altres.
En un món on la informació està gràcies a Internet a l’abast de gairebé tothom, la veritat absoluta, la veritat única ja no existeix. Ignorar-ho significa negar la realitat. Les lliçons de moral sense dret a rèplica ja no són efectives. Voler mantenir callada a la gent, esperant que funcionin com uns autòmats sense criteri es propi més d’una república bananera o d’una dictadura. Ningú ha de tenir por a sentir l’opinió dels demés sobretot, i molt especialment, si són dels seus.
Diu Suu Kyi que “la base de la llibertat democràtica és la llibertat d’expressió” , n’estic plenament d’acord.
Però és un concepte, el de la llibertat d’expressió, que varia segons qui el formula. N’hi ha que des del seu pedestal del poder estan convençuts que tenen dret de dir i fer el que els hi sembla i esperen –i exigeixen- que el seus "seguidors" ho assumeixin sense discussió. Altres creuen que dins d’un mateix grup per enfortir la democràcia el dret a la discrepància o a la diferència és imprescindible. Una discrepància que s’acaba quan desprès d’un debat obert s’estableix democràticament la línia d’actuació dins el grup. No és de rebut que dins del mateix col•lectiu uns tinguin, respecte a les seves declaracions, diferent tracte de favor que els altres.
En un món on la informació està gràcies a Internet a l’abast de gairebé tothom, la veritat absoluta, la veritat única ja no existeix. Ignorar-ho significa negar la realitat. Les lliçons de moral sense dret a rèplica ja no són efectives. Voler mantenir callada a la gent, esperant que funcionin com uns autòmats sense criteri es propi més d’una república bananera o d’una dictadura. Ningú ha de tenir por a sentir l’opinió dels demés sobretot, i molt especialment, si són dels seus.
O lo ancho para mí y lo estrecho para tí de toda la vida.
ResponElimina