Avui, a la Moncloa, el president Zapatero s’ha reunit amb els representants de 37 empreses espanyoles amb l’objectiu d’accelerar la recuperació econòmica. Hi eren totes les grans companyies , o gairebé. Banca, automoció, alimentació, construcció, comunicació... Totes representades pels seus màximes dirigents. I quan parlo de dirigents utilitzo intencionadament un llenguatge políticament incorrecte. Ho faig en masculí, i ho faig perquè la reunió era fonamentalment masculina. De 37 presidents o alts directius només dues dones: la presidenta de Hispasat, Petra Mateos Aparicio i la consellera delegada d’ Hoteles Riu, Carmen Riu.
2 directives de 37, un 5,4 per cert! Tot un rècord. Aquesta és dissortadament la representació real de l’empresariat espanyol.
Sabem que són diverses les causes de la crisi, fins i tot moltes d’elles alienes als empresaris reunits. Sabem també que la situació no és gens senzilla, però de ben segur que una visió de les empreses i del seu món més femenina i més igualitària contribuiria a solucionar el problema.
L’altre dia vam veure el paper humiliant de les monges a la Sagrada Família, avui he tingut la mateixa sensació: les dones juguen un paper secundari dins el món empresarial.
2 directives de 37, un 5,4 per cert! Tot un rècord. Aquesta és dissortadament la representació real de l’empresariat espanyol.
Sabem que són diverses les causes de la crisi, fins i tot moltes d’elles alienes als empresaris reunits. Sabem també que la situació no és gens senzilla, però de ben segur que una visió de les empreses i del seu món més femenina i més igualitària contribuiria a solucionar el problema.
L’altre dia vam veure el paper humiliant de les monges a la Sagrada Família, avui he tingut la mateixa sensació: les dones juguen un paper secundari dins el món empresarial.
Reitero: queda molt per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada