Lliçons animals

Malgrat els esforços que fem els humans per destruir el nostre entorn, la revolta pacífica de les forces naturals i la lluita diària que fan els animals per acoblar-se als canvis provocats per la “civilització” ens porten a situacions paradoxals com la de la foto.

Una vegada més uns éssers, suposadament inferiors a la raça humana, ens donen una doble lliçó: en primer lloc la de la capacitat d’adaptació al medi que els envolta i la segona que les armes serveixen per alguna cosa més que per segar vides. En treure’m conseqüències?

Pastís de formatge amb panses, la recepta de la meva mare

La paella popular que organitzem els socialistes cada any per la Festa Major de les Corts es diferencia d’ altres activitats gastronòmiques similars és en que alguns dels comensals complementen el menú i porten alguna cosa de collita pròpia per compartir-la amb els veïns i veïnes de la taula. Patates fregides del xurrer, embotits, cava, olives, refrescs són alguns dels exemples d’una improvisació desinteressada.

Enguany, i m’està mal dir-ho, han triomfat els dos pastissos de formatge amb panses que va fer i portar la meva mare. Fets a tallets petits va arribar a molta gent, potser una cinquantena de persones els van poder tastar. Resulta que el pastís va agradar molt i van ser vàries les persones que es van acostar a la meva mare per tal de demanar-li la recepta, la dona no cabia de goig. Alguns em van dir que seria bo que la posés (la recepta, no la mare) al meu bloc, així la podrien copiar sense problemes.

Dit i fet, com que els socialistes ens agrada compartir les coses aquí en teniu la recepta. La mare diu que es molt senzilla, ja m’ho sabreu dir. Que aprofiti.

½ Kg de formatge tipus quark (en trobeu en terrines a qualsevol gran superfície)
50grs de farina
150grs de sucre
3 ous
Panses al gust (millor que siguin “corintes” que no tenen pinyol i són més petites)
1 làmina de pasta de full (ho trobareu als congelats del súper)

Remenar tots els ingredients, posar-los dins un motlle folrat amb la làmina -prèviament descongelada- de pasta de full. Posar-ho al forn, suau uns 150 graus durant 45 minuts,o més, cal que veieu el pastí quallat.

I ja està, esperar que es refredi i bon profit. Per cert, si us en sobra, que ho dubto, la mare diu que es pot congelar.

Paella de Festa Major

Dissabte al matí, les nou, el parc de les Infantes està gairebé buit, un home passeja un gos, uns avis seuen al banc del fons. El dia està gris. Arriben puntuals els cuiners de la paella. Xerrem una mica i comencen a descarregar el material. Renoi que gran és la paella.

A dos quarts de deu arriben les taules i les cadires, les apilem, hem de deixar lloc als de la petanca que tenen campionat i necessiten l’espai. Arriba la Sandra i marxem cap a l’agrupa.

Ens trobem amb els altres (no diré cap nom més, no em vull deixar a ningú), recollim el material que vam preparar ahir i tornem carregats cap el parc. Els “petanquers” ja tiren les boles, el parc infantil és ple de nens, sota un pi les tórtores, els coloms, les cotorres i els pardals comparteixen ombra mentre furguen entre la gespa. El cel es va netejant. Ja no fa pinta de ploure, un any més ens salvarem.

Arriben els joves, a dos quarts de dotze han de repartir la xocolata, de seguida es fa la cua. Sembla mentida el que pot agradar un tros de pa de pessic amb xocolata. Com cada any cap problema, els joves ho tenen per la mà.

Per fi acaben els de la petanca, l’equip habitual més uns quans afegits ens posem mans a l’obra, primer plantem les taules, desprès les cadires, els cuiners posen les tovalles de paper. Mentre s’acaben els tiquets disponibles, fem un esforç addicional i anem a buscar 12 cadires més. L’agrupació és a la vora, però de tornada com que anem carregats se'ns es fa una mica lluny.

La paella ja fa bona pinta, que poquet falta. Servim les amanides a les taules, el pa, l’aigua i el vi. La gent s’aixeca a fer cua per buscar l’arròs. Mentre arriben els convidats d’altres agrupacions i, el que és més important, gent del barri; militants, simpatitzants o simplement veïns. Tots amb un denominador comú: la voluntat de gaudir d’un bon dinar de germanor de festa major, voltats d’amics i amigues amb els socialistes de les Corts.

Sembla que la cosa ha funcionat. La paella boníssima, el meló sensacional. En resum un èxit.

Per acabar, vull agrair a totes i tots aquells que han fet possible una magnífica jornada, una paella excepcional, l'espertit socialista es demostra en aquestes petites coses. Gràcies per la vostra col·laboració, des d’aquí rebeu la meva gratitud i el meu reconeixement. Ah me’n oblidava, la foto dels cuiners és d’en José Luque.

El Nobel d’Obama, els burros i les zebres

La segona noticia insòlita del dia, la primera insuperable i hilarant és l’atorgament del Nobel de la Pau a l’Obama, és la que hem pogut llegir a alguns noticiaris digitals: el zoo de Marah a Gaza ha pintat dos rucs per fer-los passar per zebres.

Els constants embargaments i estats de setge que sofreix la franja de Gaza per part de l’estat israelià ha fet impossible la substitució de l’única zebra morta de gana del petit zoològic. Donat la manca de recursos, alhora de l’impossibilitat legal de transportar i importar una nova zebra, els dirigents del zoo han tingut una “brillant” idea.

Com si fos una història de dibuixos animats han pintat ratlles negres, amb esquilada prèvia, a dos burrets blancs. El resultat el teniu a la foto, els nens visitants del zoo no han trigat en adonar-se’n. Esperem, però, que els ases tinguin un final feliç i no els hi passi el mateix que al pobre gos de la Sénia i els executin. Clar que de burros n’hi ha a tot arreu...

Execució de Scooby Doo, crònica d’una mort anunciada.

Fa uns dies va sorgir la notícia al Montsià hi havia una lleona que campava lliurement pels camps. El veïns de la Sènia tenien por. Més d’un havia vist a l’animal rodant per masies o granges. Se l’havia vist furgant contenidors buscant les restes d’aviram.

S’ha especulat sobre quina podia ser la seva procedència, un deien que probablement s’havia escapat d’algun circ, l’altre teoria era menys probable era que podia haver fugit de casa d’algun particular.

Passen els dies i la lleona seguia sense aparèixer, els agents rurals es van posar mans a l’obra, organitzant batudes i fent una recerca exhaustiva. Avui ja es parlava que l’animal probablement no era una lleona, més aviat semblava un gran gos, un gran dogo, un Scooby Doo segons alguns que l’havien vist. Finalment aquesta tarda han trobat a la “lleona”, era un gos gran, probablement creuat. Els agents ho han tingut fàcil, l’han abatut i fi de la història. El gos mort i un conte més per explicar als nets.

Era una història que havia d’acabar malament, estava cantat. Amb l’excusa de la seguretat de les persones i dels agents el més fàcil era executar ”la bèstia”, també ho haguessin fet amb el darrer exemplar de qualsevol espècie. Els homes som així d’animals.

El candidat xavier trias, en minúscula

L’enèsim candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, en xavier trias, ha llençat una campanya de motivació pel seu electorat cara a les properes eleccions municipals. En xavier trias, assessorat pels seus consellers, va presentar ahir la campanya als mitjans de comunicació.

En xavier trias s’ha volgut creure el resultat de l’estudi d’opinió publicat al Periódico dels darrers dies que li atorga, si tot li va bé, un regidor més que els socialistes. Esperonat pels seus pensa que aquest és el seu moment.

En xavier trias s’ha cregut que la campanya de desprestigi de Barcelona que ell i el seu equip potencien ha fet “forat”.

No entenc com un que vol ser alcalde de Barcelona presenta una campanya amb el nom de la ciutat escrit amb minúscula! Tan poca importància li dóna?

No entenc com un que vol ser alcalde de Barcelona utilitza qualsevol motiu, tingui o no raó, per desprestigiar a la ciutat.

No entenc com un que vol ser alcalde de Barcelona en lloc de fer d’oposició lleial i constructiva, és dedica a empastifar, magnificar problemes i crear mala maror entre els ciutadans i ciutadanes.

No entenc com un que vol ser alcalde de Barcelona no veu que el “forat” que està fent a la ciutat se li tornarà en contra i serà la seva tomba política, l’enèsima tomba convergent a la ciutat.

No entenc com un que vol ser alcalde de Barcelona presenta una campanya amb un despertador que no va a l’hora. Barcelona es mereix un candidat a alcalde que no sap llegir l’hora?

Finalment, no entenc com un que vol ser alcalde de Barcelona no respecta a la ciutat i a la seva gent. No entenc com un que vol ser alcalde de Barcelona, en xavier trias, no s’estima Barcelona.

Bambi, Tambor i el gat

La mare del Bambi va morir sota les bales d’un caçador. Als cinemes el públic infantil, i més d’un adult, va plorar. El que va quedar per una altra pel·lícula va ser el vídeo que ara teniu en “exclusiva“. Bambi i el conill Tambor tenen un nou amic que els consolarà de la gran pèrdua.

Nota: El vídeo me’l ha enviat la Pitu, moltes gràcies.