dimarts, 26 d’octubre del 2010

Els homes també ploren


Qualsevol canvi en un govern comporta sorpreses, adhesions, rebutjos, solidaritats, riotes, esperances ...

Unes desafortunades declaracions de l’escriptor Arturo Pérez-Reverte en les que titllava al ministre sortint d’exteriors de “no tenir ous “pel fet de plorar en públic em van fer pensar. Les posteriors declaracions on va intentar suavitzar les seves afirmacions encara van embolicar més la troca.

Veure plorar emocionat un ministre rellevat quan sent l’agraïment dels seus companys personalment em reconforta. Em reconforta el comprovar –cosa que ja sabia- que els ministres també són humans. Em considero una persona que té les emocions a flor de pell i sé que sóc de llàgrima fàcil i em satisfà comprovar que els homes també sabem plorar sense vergonya en públic.

Des d’aquí vull mostrar el meu respecte i la meva gratitud, com a persona, a l’exministre Miguel Ángel Moratinos.

1 comentari:

  1. Los intelectualoides cada vez me repelen más. Yo te he visto emocionado a tí y me ha emocionado a mí. Hay un sentimiento llamado empatía que algunos son incapaces de sentir. ¡Qué lástima! Ellos se lo pierden!. Y me emociona ver llorar a alguien cuando es un hombre de bien, como es tu caso, o el de Moratinos.

    ResponElimina