Coses del congrés socialista: hi ha qui vol pescar a la peixera!

Tota societat té unes normes per les que s’ha de regir. Sense elles la convivència seria dificultosa i el funcionament gairebé impossible, aquests preceptes van variant en el temps, s’adeqüen a les noves tendències, als nous mètodes o a les noves ideologies. La regularització és, doncs, necessària i acceptar les condicions és imprescindible.

Totes les societats es doten dels instruments necessaris per, en el seu moment, modificar i canviar les regles de joc. I els canvis s’han de produir en el seu moment, no abans i no quan a algú li interessi. Trencar la norma, canviar les regles quan la partida està començada és jugar brut.

Els partits polítics, com a entitat social que són, també es doten d’unes normes de funcionament -millors o pitjors- per les quals s’autoregulen. Unes convencions generalment escrites en estatuts i reglaments que fan més entenedor el funcionament intern i que alhora faciliten la solució en cas de discrepàncies.

Habitualment els partits polítics estableixen el canvi de les seves normes en congressos o conferències convocades a l’efecte, així es com s’incorporen legítimament les transformacions que els seus integrants desitgen.

Algunes, o algunes, pretenen “jugar” les seves cartes al congrés dels socialistes catalans amb unes regles que no estan escrites o que encara no s’ha aprovat. Com saben de les seves poques possibilitats amb les normes actuals, utilitzen la seva influència mediàtica per intentar portar el joc a un terreny a priori, només a priori, més favorable als seus interessos. En altres paraules, negar o qüestionar la legitimitat representativa dels delegats i de les delegades quan es té un recolzament gairebé nul és un atac frontal a la democràcia. Generar sospites ”urbi et orbi” sense fonaments és un atemptat directe al partit.

Flac favor el que fan alguns, o algunes, en nom de la democràcia als socialistes i que amb les seves afirmacions contribueixen, també, al desprestigi de la política en general.

Aquesta manera de participar en política no és gaire neta, em recorda aquells que en un concurs de pesca a mar obert pesquen en un peixera, o compren a la peixateria, i presenten les seves "captures" com una gran cosa, quan en el fons el que han fet són trampes.

Maltractador del segle XXI

Han passat centenars d’anys, mil•lennis, però encara hem de conviure amb massa troglodites.

Els diaris que publiquen anuncis de prostitució són còmplices de la violència masclista

La violència de gènere té moltes cares, es pot camuflar dins de la quotidianitat sense cridar gaire l’atenció, però per això no deixa de ser el que és. No tota la violència masclista ha de ser de sang i fetge, la prostitució, en tant l’explotació sexual, també ho és.

La prostitució i fomentar-la és violència masclista, per tant anunciar prostíbuls i contactes pagats als diaris també ho és. I si anunciar també ho és els mitjans on es publiquen els anuncis són còmplices de la vulneració de drets humans.

És habitual veure a la majoria de diaris del nostre país pàgines de “contactes”. Tot i que la llei ho permeti no és moralment i democràticament tolerable, cal que aquesta pràctica s’eradiqui. El fet de ser un bon negoci per la premsa no pot, ni ha de ser, una excusa per promoure l’explotació de les persones.

Humor nuclear? (4)

La violència contra les dones, la violència tolerada

Ho veiem cada dia a la tele, ho sentim a la ràdio, la premsa en va plena, però estem massa acostumats i no en fem cas. No ens preocupa si no ens afecta de primera mà. Parlo de la violència de gènere, de la violència contra les dones.

La violència gènere té múltiples formes i intensitats, es presenta de diferents maneres segons el moment i el lloc. No només és la violència de la parella, també ho és l’explotació sexual, la prostitució, les violacions de guerra, el casaments de nenes, els feminicidis, la tracta de persones...

La violència contra les dones de ben segur és la violació dels drets humans més estesa. I, també dissortadament, és la més tolerada per la societat. Malgrat els esforços d’ ONG’s, organitzacions feministes i governs el fet és que aquesta xacra social no està en vies d’eradicació, al contrari va augmentant. Es fa necessària un implicació més activa del conjunt de la societat; l’educació és primordial, però també la forma de tractar la informació, la prevenció i, si cal, la denúncia i el càstig.

...I també es precís que des les administracions es protegeixi a les víctimes, cal aixoplugar-les i oferir-les solucions...

Vivim en un societat farisaica. Mentre per una banda l’Eurobaròmetre diu que el 84% dels europeus afirma que la violència contra les dones és inacceptable i que ha de ser castigada per llei. Per un altra banda, distints estudis ens diuen que més d’un 40 % de dones nòrdiques han estat víctimes de violència per part d’un home, o que l’any 2002 més de 150 milions de nenes van sofrir algun tipus de violència sexual a tot el món, o que España és un del països més consumidors de prostitució del món, o per no anar tan lluny, que a la pròpia Barcelona i al llarg de la seva vida un 3,2% de les dones han estat violades, un 6,6% les han intentat violar, un 5,4% han rebut sota amenaça i/o violència tocaments sexuals... Per no parlar de la violència masclista domèstica.

Com podem viure en aquest món tan fals? Com podem girar la cara a aquesta crua realitat? Ens hem de revoltar i posar-hi remei. Per la nostra societat és urgent, però per moltes dones és vital. De vida o mort.

Resultats electorals: 2 motius i 4 conclusions

Primer motiu: separació entre els socialistes i el seu electorat habitual, o el distanciament de la parella

Segon motiu: l’electorat se sent traït pels socialistes, o un membre de la parella pensa que li han posat les banyes.

Primera conclusió: resultats pèssims i pujada d’altres partits, o l’amant despitat s’ha anat amb un altre.

Segona conclusió: cal treballar de valent per intentar recuperar l’electorat, o amb un ram de flors no n’hi ha prou per recuperar a l’amant despitat.

Tercera conclusió: cal tornar a guanyar la confiança majoritària de l’electorat, o l’amant ha de “perdonar” la presumpta infidelitat.

Quarta conclusió: Si no se’l vol perdre per sempre no es pot tornar a fallar a l’electorat, o una nova infidelitat serà causa de divorci.

Queda clar? Alguna pregunta més?

El dilema socialista. Fer cas a enquestes i números o a sensacions i sentiments?

"El socialisme és un sentiment" Joan Reventós

A mida que passen els anys menys m’agraden les anàlisis postelectorals basades en els números. Desprès de viure moltes eleccions amb resultats favorables o adversos, patint lectures que sempre he trobat interessades i esbiaixades, he arribat a la conclusió que els números, al contrari del que ens volen fer creure, no són exactes. Cadascú els interpreta de la manera que més interessa en aquell moment. I que d’un mateix resultat es pugui llegir de diferents formes significa que qualsevol comentari deixa de ser científic i passa a ser purament especulatiu.

Parlar de resultats amb els “experts” significa entrar en un terreny de discussió on les grans quantitats de xifres aclaparen al més pintat, on els profans quedem en evidència. I aquí és on tenim el problema, ja que s’ha instal•lat en el pensament “oficial”dels grups polítics i dels opinadors la infal•libilitat dels experts. Ningú els pot contradir, no queda bé.

Però els “experts” no són infalibles, s’equivoquen com qualsevol altre, potser més. El que tenen és una especial habilitat en canviar les seves interpretacions d’una manera camaleònica i imperceptible i així sempre en surten ben parats, saben “salvar” molt bé el seu paper.

Jo no sóc expert en números ni llegeixo estudis assenyats, tinc un altre mètode: el temps que altres dediquen a especular amb les xifres el faig servir per parar les antenes, escoltar el que diu la gent i palpar les seves sensacions. Potser per això el resultat electoral del 20 de novembre a Catalunya no em va sorprendre gens ni mica.

Sensacions i sentiments, això és el que els números no reflecteixen i que la majoria de polítics ignoren. I així els va, de la ignorància venen les sorpreses vestides de mals resultats electorals.