Pirates

La notícia que Israel ha assaltat la “Flota de la Llibertat”- una petita flota de 6 vaixells amb més de 750 persones a bord que transportava ajut humanitari per a Gaza- deixant més de 10 morts i desenes de ferits circula per tot arreu. Un cop més alguns que es creuen amb possessió de la veritat absoluta, del dret a imposar el seu criteri han actuat per sobre de la llei.

La situació encara es confusa, però cal una reacció internacional contundent i ràpida que no deixi impune aquest acte. Un acte, que tal i com tipifica l’article 101 de la convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, és de pirateria.

Espero que aquesta vegada la comunitat internacional no torni fallar i que pregui mesures exemplars. Les normes i el seu compliment han de ser per a tots iguals, encara que aquest cop els pirates siguin molt rics i poderosos.

Sartre ens recordava: “Quan els rics fan la guerra, són els pobres els que moren”. Tindrà, també, raó aquesta vegada? Esperem que no...

Adéu museu!

Avui tanca definitivament el museu de Zoologia de Barcelona. S’han acabat les meves vistes al vell museu al Castell dels tres Dragons. El museu, que forma part de la meva història, entrarà de ple dret en el meu llibre de records.

Tinc sentiments molts intensos, les moltes hores passades amb els pares o amb els meus fills m’han deixat un petjada que res podrà esborrar.

Adéu museu!

Discrepar no és insultar ni amenaçar

A vegades les circumstàncies et porten a situacions que no t’agraden. Desprès de pensar-m’ho molt he decidit moderar els comentaris del meu bloc.

He mantingut els comentaris oberts des de que fa gairebé un any i mig vaig iniciar el bloc. Pensava, i encara ho segueixo fent, que és bo que tothom tingui l’oportunitat d’expressar-se lliurement. No vaig escoltar tots els que, una i una altra vegada, em recomanaven filtrar els comentaris. Finalment, i molt a contra cor, els he hagut de fer cas.

Darrerament alguns dels comentaris que es produïen al meu bloc -a casa meva- no eren simples preses de posició o discrepàncies, molts arribaven a l’ insult i a les amenaces. Insults barroers i amenaces físiques. Com que penso que la funció del meu bloc no és obrir ferides, sinó que intento que sigui un lloc on pugui expressar i compartir alguna de les meves idees o vivències –de les que tothom té el dret a estar en desacord-, he decidit moderar el comentaris a partir d’avui.

Seguiré, com no podria ser d’una altra manera, acceptant les critiques i discrepàncies però sense insults ni amenaces. He hagut de prendre una decisió que no tenia ganes de fer: hauré de “controlar” els comentaris, a partir d’ara els incivilitzats no tindran espai a casa meva.

Miniestadi

Avui el plenari de l’Ajuntament de Barcelona amb els vots dels grups PSC , CiU i ERC s’ha aprovat la modificació del pla general metropolità on s'ubiquen els terrenys del FC Barcelona. Amb aquest fet es tanca, un procés iniciat fa molts anys. Un procés llarg ple de debats, amb polèmiques i amb legítimes discrepàncies. Un procés, com tot procés democràtic, amb partidaris i detractors.

M’he posicionat reiteradament i pública a favor del projecte. Només, i per no repetir-me, recordar que l’acord significa per la ciutat la cessió gratuïta a l’Ajuntament de sòl per construir pisos, l‘ús públic d’un espai privat com és l’illa que envolta a l’estadi, 11.200 metres quadrats d’equipament comunitaris, 31.700 metres quadrats de parcs i jardins urbans...

No em sembla un mal acord.

El color sí importa

Fotografia feta a una de les platges afectades per la contaminació petrolífera als Estats Units. Mentre uns estan de vacances, altres estan netejant les platges.

El color de la pell d’uns i d'altres és pura casualitat?

Danielle Mitterrand: ser d’esquerres

Danielle Mitterrand, presidenta de la fundació humanitària France Libertés, és a Barcelona per pronunciar, en el marc de l'exposició 'Aigua, Rius i Pobles', una conferència sota tel títol 'El repte ètic per a una nova gestió de l'aigua: el dret humà i la gestió pública'.

La Danielle Mitterrand, com a personatge amb un pes polític rellevant, sempre m’ha cridat l’atenció. Fa uns anys vaig llegir una frase que em va encantar i que crec que encara és plenament vigent. He tingut sort i remenant papers la he retrobat, són unes declaracions que va fer a la tardor del 1992, també era època de crisi econòmica:

“Ser d’esquerres és estar dominat per un permanent sentiment de revolta davant les injustícies del planeta; un sentiment que no pot ser ofegat per la raó d’estat, les subtileses diplomàtiques o la sacralització del pragmatisme.”

L’aigua és vida

Imatge insòlita al primer món: un nen a la recerca d’aigua.

Mentre els nostres fills malbaraten l’aigua deixant les aixetes obertes, hi ha llocs del planeta on milions de nenes i nens de la mateixa edat moren o pateixen malalties per manca d’aigua potable.

Quan n’ aprendrem?