Festa Major, matinal de diumenge

Una cop complert el ritual dominical de fer un cop d’ull a la premsa digital, un bon esmorzar -avui pa amb sobrassada- , i la lectura pausada d’un diari en paper, he fet de "cortsenc" modèlic i m’he passejat per alguns actes de la Festa Major.

La veritat és que no sóc gaire amant de les grans festes majors, les aglomeracions humanes m’atabalen . La festa de les Corts és, en canvi, un festa amable. Per la dimensió de les seves activitats més que de ciutat sembla de poble, i això és el que té de bo. És petita, mesurada.

Avui he anat a tres de les microactivitats que s’organitzen. Primerament a la descoberta del bust d’en Deu i Mata, al pati del centre cívic de Can Deu. Resum: Familiars dels Deu, treballadors del districte, consellers dels diferents partits, la regidora Montse Sánchez,premsa, parlaments , pica-pica. M’he trobat novament a gent, petar la xerrada una estoneta, comentar les últimes notícies del districte...

Desprès a la mateixa plaça de la Concòrdia he visitat i fotografiat els tallers i les paradetes de la festa “Les Corts, Coopera”. Avui la plaça estava plena, molt nens fent activitats, els pares xerrant, mirant les parades o bé badant. Podien triar i remenar entre les ofertes exposades de les més 10 entitats de cooperació del barri. He parlat una estoneta amb la Carme una de les responsables d’EDUCO, m’ha promès un article sobre les activitats de seva entitat, serà més que benvingut. La tasca que fan els que es dediquen desinteressadament a la cooperació no està mai prou reconeguda,rebin des d’aquí la meva admiració i gratitud.

S’acosta l’hora de retirar-se per anar a dinar. No m’oblido, de fer una mica de marrada en el camí cap a casa, per treure el cap als Escacs Gegants que els de l’Espiga de les Corts organitzen a la plaça Can Rosés. Les taules estan plenes, els jugadors concentrats. Aquesta també és la seva Festa Major.

Porta la pilota!

La mania que tenim els humans d’ensenyar a les nostres mascotes a fer coses inútils no té límits. El gosset protagonista de la foto d’avui ho té, per una vegada, molt fàcil per portar una pilota al seu amo.

Alegria és Festa Major

Avui ha començat la Festa Major de les Corts. Primer m’he passat, tot passejant, per la trobada de gegants. He buscat al Joan Carles Montagut, un geganter amic del facebook que tot i haver mantingut algunes converses cibernètiques no ens coneixem cara a cara. Em feia gràcia veure’l, he arribat un pel tard i els gegants ja ballaven, un altre dia serà.

Cap a la plaça Comas, un cop feta la meva tradicional salutació a l’estàtua d’en Pau Farinetes, he pujat al saló de plens. Allà mentre esperàvem que comencés el pregó, he pogut conèixer finalment a l’Èric del Arco, de l’Espiga de les Corts. Amb l’Èric -que és un lector molt crític, però fidel, del meu bloc- em passava el mateix que amb en Joan Carles, havíem quedat moltes vegades però l’un per l’altre no acabàvem de coincidir. Hem xerrat poc, però la cosa continuarà; el gel ja s’ha trencat.

He pogut saludar a polítics d'altres partits, he vist vells coneguts, he saludat als de “les Corts cc”-en Marc, l’Angie i en Quim-. Per cert amb els dos darrers he mantingut una breu però intensa i interessant conversa sobre “flash mobs” i democràcia. Llàstima que sempre tots anem amb el coet el cul, m’agrada discutir amb ells, són sans, espero que aviat fem una nova trobada al bar Can Deu i la fem petar.

Comença el pregó, com que tanquen la finestra no sento res de res. Hauré de demanar que algú em passi el text. Aprofito per xerrar amb la Lourdes Muñoz -diputada socialista a Madrid- , amb en Jaume Moreno -el conseller tècnic del districte- i amb molta més gent (en Carlos, el Jordi, la Marta, l'altra Marta, la Teresita, l'Antonio, la Dolors i me'n deixo la tira).

Acaba el pregó, la meva amiga Pitu em presenta a la pregonera, l’actriu Carme Contreras –la Roser del Cor de la Ciutat- . La Carme no és la vella rondinaire de la sèrie. És una dona gran simpàtica i d’entrada m’ha caigut molt bé. De seguida hem vist que, com a mínim, tenim un cosa en comú: som uns maniàtics de la puntualitat. M’agradaria conèixer-la millor, segur que té moltes coses per explicar.

Són tres quart de 9, estic cansat, aprofito que l’Emilia se’n va cap a casa i com que som gairebé veïns decideixo acompanyar-la. Per avui ja hem fet prou.

Piercing a l'aeroport

El personatge de la foto està desesperat. No entén el perquè la policia de l’aeroport l’atura i el fa passar una i una altre vegada pels arcs de control de seguretat.

Diuen que pita, però si ja s’ha tret les monedes i les claus de les butxaques!

Les veritats de la premsa

Avui m’agradaria parlar dels mitjans de comunicació, o millor dit de la utilització interessada del mitjans de comunicació. M’agradaria parlar de la veritat, de la informació i de la democràcia. Ho intentaré, no sé si me’n sortiré.

Llenço vàries consideracions. Tothom té el dret a la llibertat d’expressió i al dret a la informació sempre que no es vulnerin altres principis o drets fonamentals. No hi ha una sola veritat. De veritats n’hi ha tantes com persones que les interpreten.

La missió fonamental dels periodistes és informar. Cada mitjà de comunicació té la seva línia ideològica cosa que no ha de condicionar l’explicació de la veritat. I dins d’aquesta missió informativa la premsa ha de denunciar. Denunciar el que no agrada, denunciar les males pràctiques, denunciar les injustícies. Però aquestes denúncies, vistes des de diferents òptiques, han de ser justes i han de ser en positiu. No em val la denúncia per la denúncia. No em val la denúncia per vendre més, no em val la denúncia per desprestigiar. No em val la denúncia per desestabilitzar.

Ens calen uns mitjans democràtics, crítics, molt crítics si cal, però democràtics. Que informin, que denunciïn, però que no manipulin, que no provoquin distintes sensibilitats, que no magnifiquin fets, que no ampliïn descontentaments, que no suscitin enfrontaments.

El que han de fer els mitjans és defensar la democràcia, i defensar la democràcia passa per defensar la convivència, per intentar buscar solucions, per adoptar una actitud mediadora, social, integradora. Els mitjans han de ser còmplices de la democràcia.

Fa temps que sabem que molts mitjans de comunicació això d’actuar d’una manera democràtica no ho faran mai, hi ha massa interessos -econòmics o ideològics- en joc. El que sap greu, des de l’òptica de l’esquerra, des de l’òptica purista de l’esquerra, que els considerats “nostres” traeixin darrerament aquests principis. Llàstima. Perd la veritat, perd la informació, perd la democràcia. Hi perdem tots.

De la política a la prehistòria

Una llarga reunió de partit. La màquina fotogràfica a punt per fer els fotos de rigor, les de sempre: la mesa, els assistents, algun detall... Estic seguint, amb més o menys atenció, les intervencions. Desvio la mirada i veig que a la taula del costat un tovalló de paper s’ha transformat en un animal prehistòric. Sembla un Pterosauri... Serà casualitat o és que la reunió està durant una eternitat?

Sense escrúpols, lladres amb l’excusa de la pàtria

Segons publica el Periódico d’avui, Àngel Colom va rebre un xec més de 12 milions de pessetes de mans del lladre confés Xavier Millet. El mateix Colom ho ha corroborat en unes declaracions fetes al programa Els Matins de TV3.

Millet va “ajudar”, amb fons del Palau de la Música, a pagar part del deute del desaparegut Partit per la Independència, el de la Rahola i en Laporta. Colom va signar un rebut a nom de l’Espai Catalunya, una frustrada fundació projectada per mateix Colom.

Fa temps que sabíem que en Colom era un aprofitat, que amb l’excusa de la bandera s’anava acomodant a nous espais polítics quan els que havia utilitzat li fallaven o el foragitàvem. Ara sabem que apart d’aprofitat és un “pàjaro”.

Colom milita actualment a Convergència Democràtica, en l’època de rebre els diners ja en militava, té un càrrec importnat dins l’organització. El que va fer, sent molt generós, es pot qualificar de poc “clar”. És un llast que Convergència se’n hauria de desfer. En Mas, si no en vol sortir esquitxat, hauria de tallar les ales a en Colom.

Articles relacionats en aquest bloc sobre l’escàndol Millet:

Fèlix Millet, el lladre

Delinqüència sota el paraigua dels sentiments